[\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbCodi \u00e0udio\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb]<\/p>\n\n\t\t [\/et_pb_text][et_pb_image src=\u00bbhttps:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/IMG_9013-scaled.jpg\u00bb title_text=\u00bbIMG_9013″ admin_label=\u00bbImatge entrada\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb][\/et_pb_image][et_pb_text disabled_on=\u00bbon|on|off\u00bb admin_label=\u00bbText entrada escriptori\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_font_size=\u00bb20px\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_5_line_height=\u00bb1.6em\u00bb header_6_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_6_font_size=\u00bb16px\u00bb header_6_line_height=\u00bb1.5em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb header_6_font_size_tablet=\u00bb\u00bb header_6_font_size_phone=\u00bb14px\u00bb header_6_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n Por Pep Mart\u00ed.<\/strong><\/p>\n Jaume Collboni (Barcelona, 1969) \u00e9s primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de les \u00e0rees d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda. Amb anterioritat va ser cap de les \u00e0rees d’Empresa, Innovaci\u00f3 i Cultura. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i postgrau de Direcci\u00f3 de Sistemes d\u2019Informaci\u00f3 per l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra. Collboni passa revista en aquesta entrevista als principals projectes engegats per l’Ajuntament i ofereix la seva visi\u00f3 sobre el present i el futur de Barcelona.<\/p>\n – Una de les eines adoptades des de l’Ajuntament per fer front a la crisi pand\u00e8mica va ser la creaci\u00f3 del Centre de Coordinaci\u00f3 de la Resposta Econ\u00f2mica (CECORE), que es va dotar en 87 milions. Quin impacte ha tingut?<\/strong> – N’est\u00e0 satisfet?<\/strong> – Tamb\u00e9 es va crear la Taula ReAct com un f\u00f2rum estable amb els agents socials per reactivar la ciutat. Com est\u00e0 evolucionant? – Sobre quins pilars?<\/strong> – Com veu el 22@ en els propers anys?<\/strong> – Quina valoraci\u00f3 fa del proc\u00e9s d’impuls de les superilles i eixos verds?<\/strong> – Per\u00f2 les superilles han generat un debat intens i moltes cr\u00edtiques.<\/strong> – Alg\u00fa s’ha referit a Montju\u00efc com \u00abla muntanya de les oportunitats perdudes\u00bb. Quan s’escometr\u00e0 amb decisi\u00f3 un gran projecte cultural per Montju\u00efc?<\/strong> – Li vol\u00edem preguntar per aix\u00f2, sobre el projecte entorn l’espai firal de Montju\u00efc.<\/strong> – L’accessibilitat no \u00e9s el punt fort de Montju\u00efc.<\/strong> – Un altre tema obert \u00e9s la regeneraci\u00f3 del litoral. La Generalitat acaba d’entrar al Consorci del Bes\u00f2s. Quin paper tindran Les Tres Xemeneies per culminar la fa\u00e7ana litoral de Barcelona?<\/strong> – Per\u00f2 s’ha signat un comprom\u00eds amb la Generalitat. En un dels documents tramesos per la Generalitat s’aposta per un hub audiovisual.<\/strong> – En quin estat es troba l’ampliaci\u00f3 de l’estaci\u00f3 de Sants? I la Sagrera?<\/strong> – Com est\u00e0 el projecte de canvi d’ubicaci\u00f3 de l’Hospital Cl\u00ednic?<\/strong> – S’ha anunciat aquest gener la rehabilitaci\u00f3 de l’Hivernacle. Per qu\u00e8 ara, despr\u00e9s d’anys d’abandonament?<\/strong> – Com es troba la interlocuci\u00f3 entre l’Ajuntament i el sector tur\u00edstic?<\/strong> – La relaci\u00f3 amb el Gremi d’Hotels ha millorat?<\/strong> – Com s’aplega alhora la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i la lluita contra la desigualtat?<\/strong> – Hi ha algun referent de ciutat europea que tingui al cap?<\/strong> – Com veu el futur de la ciutat en relaci\u00f3 a l’\u00e0rea metropolitana?<\/strong> – L’AMB funciona prou b\u00e9?<\/strong> – De tots els projectes de qu\u00e8 hem parlat, quin s’emportaria a la propera legislatura? Quin encarnaria millor la seva idea de ciutat?<\/strong> – S’ha referit a la col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada. Vol afegir alguna cosa sobre aquest aspecte?<\/strong> – Hi ha projectes, per\u00f2, que han quedant bandejats, des de l’Hermitage a l’ampliaci\u00f3 de l’aeroport.<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n Per Pep Mart\u00ed.<\/strong><\/p>\n Jaume Collboni (Barcelona, 1969) \u00e9s primer tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Barcelona i responsable de les \u00e0rees d’Economia, Treball, Competitivitat i Hisenda. Amb anterioritat va ser cap de les \u00e0rees d’Empresa, Innovaci\u00f3 i Cultura. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona i postgrau de Direcci\u00f3 de Sistemes d\u2019Informaci\u00f3 per l’IDEC-Universitat Pompeu Fabra. Collboni passa revista en aquesta entrevista als principals projectes engegats per l’Ajuntament i ofereix la seva visi\u00f3 sobre el present i el futur de Barcelona.<\/p>\n – Una de les eines adoptades des de l’Ajuntament per fer front a la crisi pand\u00e8mica va ser la creaci\u00f3 del Centre de Coordinaci\u00f3 de la Resposta Econ\u00f2mica (CECORE), que es va dotar en 87 milions. Quin impacte ha tingut?<\/strong> – N’est\u00e0 satisfet?<\/strong> – Tamb\u00e9 es va crear la Taula ReAct com un f\u00f2rum estable amb els agents socials per reactivar la ciutat. Com est\u00e0 evolucionant? – Sobre quins pilars?<\/strong> – Com veu el 22@ en els propers anys?<\/strong> – Quina valoraci\u00f3 fa del proc\u00e9s d’impuls de les superilles i eixos verds?<\/strong> – Per\u00f2 les superilles han generat un debat intens i moltes cr\u00edtiques.<\/strong> – Alg\u00fa s’ha referit a Montju\u00efc com \u00abla muntanya de les oportunitats perdudes\u00bb. Quan s’escometr\u00e0 amb decisi\u00f3 un gran projecte cultural per Montju\u00efc?<\/strong> – Li vol\u00edem preguntar per aix\u00f2, sobre el projecte entorn l’espai firal de Montju\u00efc.<\/strong> – L’accessibilitat no \u00e9s el punt fort de Montju\u00efc.<\/strong> – Un altre tema obert \u00e9s la regeneraci\u00f3 del litoral. La Generalitat acaba d’entrar al Consorci del Bes\u00f2s. Quin paper tindran Les Tres Xemeneies per culminar la fa\u00e7ana litoral de Barcelona?<\/strong> – Per\u00f2 s’ha signat un comprom\u00eds amb la Generalitat. En un dels documents tramesos per la Generalitat s’aposta per un hub audiovisual.<\/strong> – En quin estat es troba l’ampliaci\u00f3 de l’estaci\u00f3 de Sants? I la Sagrera?<\/strong> – Com est\u00e0 el projecte de canvi d’ubicaci\u00f3 de l’Hospital Cl\u00ednic?<\/strong> – S’ha anunciat aquest gener la rehabilitaci\u00f3 de l’Hivernacle. Per qu\u00e8 ara, despr\u00e9s d’anys d’abandonament?<\/strong> – Com es troba la interlocuci\u00f3 entre l’Ajuntament i el sector tur\u00edstic?<\/strong> – La relaci\u00f3 amb el Gremi d’Hotels ha millorat?<\/strong> – Com s’aplega alhora la recuperaci\u00f3 econ\u00f2mica i la lluita contra la desigualtat?<\/strong> – Hi ha algun referent de ciutat europea que tingui al cap?<\/strong> – Com veu el futur de la ciutat en relaci\u00f3 a l’\u00e0rea metropolitana?<\/strong> – L’AMB funciona prou b\u00e9?<\/strong> – De tots els projectes de qu\u00e8 hem parlat, quin s’emportaria a la propera legislatura? Quin encarnaria millor la seva idea de ciutat?<\/strong> – S’ha referit a la col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada. Vol afegir alguna cosa sobre aquest aspecte?<\/strong> – Hi ha projectes, per\u00f2, que han quedant bandejats, des de l’Hermitage a l’ampliaci\u00f3 de l’aeroport.<\/strong> [\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n
– \u00c9s una de les innovacions provocades per la pand\u00e8mia. La seva filosofia \u00e9s integrar totes les pol\u00edtiques de reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica que t\u00e9 la ciutat , ajustades a les necessitats de cada moment de la pand\u00e8mia. Normalment, les pol\u00edtiques p\u00fabliques, especialment en economia, s\u00f3n planificacions d’escenaris. En aquest cas, nosaltres hav\u00edem de tenir un mecanisme de resposta immediata en funci\u00f3 de dos factors: dels sectors econ\u00f2mics, que ens subministraven informaci\u00f3 de com est\u00e0vem, i d’un sistema de dades que anava des del consum de targetes de cr\u00e8dit fins a dades estad\u00edstiques que en temps real ens anaven dient com estava la ciutat. En funci\u00f3 d’aix\u00f2, hem ajustat pressupost i mesures a dur a terme. L’objectiu primer va ser salvar vides, el segon protegir empreses i llocs de treball. I un tercer: reactivar la ciutat. Tot aix\u00f2 ho ha fet el CECORE. Moltes coses que a la gent els poden sonar, com pot ser el bonus consum o els ajuts per a l’adaptaci\u00f3 dels negocis, ajuts a la formaci\u00f3, als processos de digitalitzaci\u00f3, l’\u201dAmazon\u201d dels mercats municipals, totes aquestes iniciatives tenen el CECORE com a bressol.<\/p>\n
– Molt. De fet, s’ha quedat. Al CECORE tamb\u00e9 hi \u00e9s Mercabarna, B:SM, Barcelona Activa\u2026 estructures que han contribu\u00eft a la reactivaci\u00f3 i la transformaci\u00f3 del nostre model econ\u00f2mic.<\/p>\n
– El ReAct neix de la voluntat d’anar sumant coneixements i assenyalant objectius a mig i llarg termini sobre la transformaci\u00f3 de l’economia de la ciutat. Tot, en base al nostre full de ruta, Barcelona Green Deal, que vaig presentar al Cercle d’Economia dos mesos abans de la pand\u00e8mia, on vam assenyalar el gran objectiu de cara al 2030 que \u00e9s diversificar l’economia de la ciutat.<\/p>\n
– Aix\u00f2 ho volem fer en base a dos factors competitius on Barcelona excel\u00b7leix, que s\u00f3n el talent i la tecnologia. D’aqu\u00ed sorgeix un mapa que \u00e9s el Barcelona Green Deal 2030 el darrer episodi del qual hem vist amb l’aprovaci\u00f3 del 22@, que suposa aterrar a la ciutat \u00e0rees de transformaci\u00f3 urbana, o capses com s\u00f3n l’edifici de Correus, recuperat per a la ciutat per instal\u00b7lar, en aquest cas, empreses i start-up vinculades a la mobilitat i a la log\u00edstica. Nosaltres hem fet dues coses molt importants. Una ha estat parar el cop durant la pand\u00e8mia. Que D\u00e9u n’hi do perqu\u00e8 ara mateix estem en el 6,6% de dades d’atur EPA a la ciutat. Els experts diuen que la plena ocupaci\u00f3 \u00e9s el 5%, que respon a la rotaci\u00f3 pr\u00f2pia del mercat. No dir\u00e9 que estem en plena ocupaci\u00f3, per\u00f2 estem en un 6,6. La reactivaci\u00f3 s’ha produ\u00eft perqu\u00e8 la millor pol\u00edtica social \u00e9s crear llocs de treball. Per\u00f2 l’altra cosa que hem fet \u00e9s transformar, que \u00e9s m\u00e9s a mig termini. En aquest 2022, en el pressupost municipal hi ha 753 milions en inversi\u00f3, que vol dir en transformaci\u00f3 tangible de la ciutat. Hem llan\u00e7at el planejament que suposar\u00e0 un mili\u00f3 de metres quadrats de s\u00f2l. En el pla 22@ 2000-20 es van desenvolupar 1,2 milions de metres quadrats, ara n’hem afegit un mili\u00f3 m\u00e9s. Aix\u00f2 s\u00f3n 60.000 llocs de treball potencials m\u00e9s. Aquest mes de mar\u00e7 hem estat al MIPIM, a Cannes, i a l\u2019octubre a Munic on buscarem inversors. Hi ha for\u00e7a expectatives sobre la ciutat.<\/p>\n
– \u00c9s la decisi\u00f3 m\u00e9s rellevant de transformaci\u00f3 urbana que es prendr\u00e0 en aquest mandat i dels darrers deu anys. Suposa culminar el proc\u00e9s iniciat el 2000, amb criteris nous. Els nostres predecessors van ser uns visionaris i jo me’n sento hereu. En aquell moment, la relaci\u00f3 sostre econ\u00f2mic\/habitatge era 90\/10 i hem passat a 70\/30. Perqu\u00e8 la ciutat t\u00e9 una necessitat objectiva d’habitatge protegit i, a m\u00e9s, hem introdu\u00eft tots els elements de sostenibilitat i noves tend\u00e8ncies de l’urbanisme contemporani. Aquest ser\u00e0 un dels projectes en qu\u00e8 millor veurem la Barcelona del futur, que implica mixtura d’usos, pol\u00edtiques inclusives, equipaments. L’habitatge ser\u00e0 majorit\u00e0riament assequible, sigui de promoci\u00f3 privada o p\u00fablica, de lloguer fonamentalment. Hem vist que hi ha molta energia retinguda durant aquests dos anys, i tamb\u00e9 molts diners de gent que t\u00e9 ganes de fer coses.<\/p>\n
– De nou em remeto als alcaldes socialistes de la ciutat. Ells van ser els que van innovar, en el seu moment, per fer una ciutat m\u00e9s amable i ho van fer a trav\u00e9s de la pacificaci\u00f3 dels carrers. Sant Andreu o la Vila de Gr\u00e0cia s\u00f3n les primeres superilles que va tenir Barcelona. Per\u00f2 la Barcelona d\u2019ara, i la del futur, exigeix un nou model de ciutat, verda, amb carrils exclusius per al transport p\u00fablic, amb carrils per als vehicles de mobilitat personal i amb grans zones per als vianants. Ara b\u00e9, Barcelona \u00e9s tan gran que hi cap tot, per\u00f2 no hi cap tot a tota Barcelona.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/IMG_9020-1024x768.jpg\")
<\/p>\n
– Per aix\u00f2 hem manifestat la necessitat de repensar el projecte per fer-lo amb consens i anant de la m\u00e0 de tots els sectors implicats, sense excloure ning\u00fa ni anant en contra de ning\u00fa. No \u00e9s el mateix pacificar una zona de Poble Nou que pacificar una zona del Centre o de Nou Barris. No ens podem permetre un model que ens porti a la gentrificaci\u00f3 ni que generi desigualtats. \u00c9s, en definitiva, una q\u00fcesti\u00f3 de model, de manera de fer. Passa el mateix amb el Pla d\u2019usos de l\u2019Eixample, que s\u2019ha fet sense comptar amb el comer\u00e7 i que es vol aplicar a tot el districte, sense tenir en compte les especificitats i les necessitats dels diferents barris.<\/p>\n
– Ja existeix, el que passa \u00e9s que no s’ha fet. Ara hem fet una cosa molt important que vam comen\u00e7ar en la meva etapa a Cultura, que ha estat rehabilitar el pavell\u00f3 Vict\u00f2ria Eug\u00e8nia, que s’ha d’incorporar al MNAC, que guanyar\u00e0 metres expositius. Aix\u00f2 lliga amb el projecte de remodelaci\u00f3 de la Fira, tenint al davant la data del centenari, el 2029.<\/p>\n
– B\u00e9, en aquesta visi\u00f3 mixta d’usos, hem incl\u00f2s espai econ\u00f2mic, la rehabilitaci\u00f3 dels pavellons de la Fira amb activitat permanent econ\u00f2mica, que \u00e9s una de les novetats. La Fira del futur no ser\u00e0 nom\u00e9s per a exposicions temporals, sin\u00f3 que en el pavell\u00f3 Ib\u00e8ria hi haur\u00e0 activitat permanent, com un show room de l’economia de la ciutat. I hem integrat tamb\u00e9 habitatge assequible, que \u00e9s necessari per al barri del Poble Sec, usos culturals al Vict\u00f2ria Eug\u00e8nia, usos esportius al pavell\u00f3 d’It\u00e0lia i al Palau d’Esports. Jo afegiria, tot i que aix\u00f2 no est\u00e0 prou madur, que \u00e9s clau el tema de la mobilitat. Per integrar tots aquests processos, caldr\u00e0 un pla de mobilitat.<\/p>\n
– L’accessibilitat i la seguretat s\u00f3n clau. \u00c9s un projecte permanentment inacabat. El debat sobre Montju\u00efc l’escoltem des de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia. El gran argument per acabar de fer la transformaci\u00f3 de la muntanya \u00e9s el centenari de l’Exposici\u00f3, que ja t\u00e9 pressupost. L’assignatura que encara tenim pendent \u00e9s la de la mobilitat i quin model hem d’implantar, des de les escales mec\u00e0niques fins al transport p\u00fablic. Hi ha prou atractius, des dels museus als espais ol\u00edmpics.<\/p>\n
– Primer de tot, hem de veure qu\u00e8 volen els ajuntaments que tenen les Tres Xemeneies, que s\u00f3n Sant Adri\u00e0 i Badalona. Comencem per demanar quin inter\u00e8s tenen perqu\u00e8 el debat sobre les Tres Xemeneies, com passa sovint, s’ha fet des de Barcelona sense pensar que hi ha uns municipis que tenen unes realitats pr\u00f2pies i unes necessitats de desenvolupament urb\u00e0 i creaci\u00f3 de noves oportunitats. En el litoral de la ciutat de Barcelona tenim la Polit\u00e8cnica, Tersa, la placa fotovoltaica… \u00c9s a dir, hi ha un relat que t\u00e9 a veure amb les enrgies renovables que, des del meu punt de vista personal, hauria de saltar el riu. Les Tres Xemeneies no deixen de ser un s\u00edmbol d’un projecte energ\u00e8tic superat. El sector de les energies renovables concentra en aquests moments un gran inter\u00e8s per part dels inversors privats. S\u00e9 que hi ha altres projectes, per\u00f2 crec que aquesta reflexi\u00f3 l’hem de fer.<\/p>\n
– El que s’ha signat \u00e9s l’entrada de la Generalitat en el Consorci del Bes\u00f2s, que em sembla molt important. Tamb\u00e9 ho ha fet l’AMB perqu\u00e8 el Consorci \u00e9s l’instrument que tenim per desenvolupar urban\u00edsticament el territori. La zona de Santa Coloma, Sant Adri\u00e0 i Badalona est\u00e0 molt castigada per l’atur, amb barris molt vulnerables, i hem de garantir-hi projectes molt s\u00f2lids, de nova ind\u00fastria, que arrelin en el territori i tinguin futur. I crec que el sector de les renovables \u00e9s un d’aquests.<\/p>\n
– La Sagrera, b\u00e9. Hi ha consignats 500 milions d’euros de pressupost. Crec que hem arrencat despr\u00e9s de deu anys de par\u00e0lisi de molts projectes pendents. Crec que estem vivint un moment dol\u00e7 en el sentit d’executar projectes estrat\u00e8gics, com \u00e9s el cas de la Sagrera, node de comunicaci\u00f3 clau per a tota la transformaci\u00f3 de la zona del F\u00f2rum, pol\u00edgon Bes\u00f2s, Sagrera, formant part d’aquesta nova C que es va dissenyar i va quedar interrompuda, en part per la crisi econ\u00f2mica i en part per la des\u00eddia pol\u00edtica.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/IMG_9016-1024x768.jpg\")
<\/p>\n
– El Cl\u00ednic s’ha desbloquejat i no ha costat un euro. Jo em vaig trobar un projecte com a vicepresident de la Diputaci\u00f3. Quant costava posar-nos d’acord? Res. Hi havien de ser l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputaci\u00f3, perqu\u00e8 es va parlar que an\u00e9s a l’Escola Industrial, per\u00f2 la Diputaci\u00f3 tenia retic\u00e8ncies per un tema de conservaci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric, i hi havia de ser la Universitat de Barcelona, \u00e9s clar. Aqu\u00ed aprofito per recon\u00e8ixer el paper que va tenir el rector Elias. La soluci\u00f3 que ja tenim \u00e9s anar a pistes universit\u00e0ries. Per aix\u00f2 dic que voluntat pol\u00edtica i pressupostos han d’anar junts. En el cas de la Sagrera, hem tingut les dues coses. En el cas de Sants, ens falta la segona, que \u00e9s l’econ\u00f2mica. En el pla de rodalies ja hi van ampliaci\u00f3 de vies que afecten Sants. Hem desencallat el tema de la parcel\u00b7la de l’estaci\u00f3 d’autobusos, on aniran resid\u00e8ncies d’estudiants. Per\u00f2 ens falta trobar la soluci\u00f3 final. La pand\u00e8mia ens ha ajudat a crear el clima per a l’ampliaci\u00f3 del Cl\u00ednic, per\u00f2 tamb\u00e9 per a l’ampliaci\u00f3 de l’Hospital del Mar, pel que hem aconseguit fons europeus per culminar-lo. O pel nou campus de la Vall d’Hebron, que \u00e9s un projecte magn\u00edfic de recerca.<\/p>\n
– Perqu\u00e8 hem trobat els diners per fer-ho. Jo aniria m\u00e9s enll\u00e0 de l’Hivernacle. Crec que hi ha all\u00ed algunes peces clau: el Museu d’Hist\u00f2ria Natural, molt decimon\u00f2nic per\u00f2 amb el seu atractiu i que ja \u00e9s en si mateix una mostra de com s’explicava la natura fa cent anys, i el Museu de Geologia. Hem comen\u00e7at per l’Hivernacle perqu\u00e8 era el m\u00e9s evident. Tot el conjunt formaria part del hub del coneixement que volem que sigui l’entorn de la Ciutadella. Tindrem els museus cl\u00e0ssics i tindrem el Mercat del Peix, on hi haur\u00e0 el nou centre d’investigaci\u00f3 vinculat a la Pompeu Fabra i al CSIC, on hi haur\u00e0 tota la recerca vinculada a la biologia, que s’est\u00e0 construint ja. \u00c9s on acaba la zona de la Pompeu, on hi haur\u00e0 tamb\u00e9 la biblioteca provincial, que hem desencallat, i que anir\u00e0 a la rotonda que voreja el parc, al costat de l’estaci\u00f3 de Fran\u00e7a.<\/p>\n
– Tinc una excel\u00b7lent relaci\u00f3 amb el sector. Crec que la pand\u00e8mia ha servit per equilibrar el debat. Hi havia un corrent de turismof\u00f2bia molt ideologitzat. Tamb\u00e9 motius objectius de malestar, amb zones de turisme descontrolat que era viscut negativament pels ve\u00efns. Per\u00f2 amb la pand\u00e8mia hem vist la cara B, amb barris amb m\u00e9s d’un 50% d’atur. I quan an\u00e0vem als barris a preguntar on treballava la gent en atur, ens deien que als hotels. Tothom ha vist l’altra cara de no tenir turisme a Barcelona, en una situaci\u00f3 extrema. \u00c9s un sector productiu, a banda de donar resposta a la inquietud que t\u00e9 l’\u00e9sser hum\u00e0 de viatjar. Hem d’anar a un model tur\u00edstic que sigui governable i alhora que vingui el turisme que ens interessa, el que respecta la destinaci\u00f3. No parlo de nivell econ\u00f2mic, sin\u00f3 de qui ve a con\u00e8ixer la cultura o la gastronomia. Aix\u00f2 no ha de ser ni un parc tem\u00e0tic ni una platja, \u00e9s una ciutat amb una riquesa cultural i clim\u00e0tica, i el turisme ens pot fer enriquir la nostra oferta. El 60% dels qui van als museus s\u00f3n turistes i ens adonem de fins a quin punt el sistema cultural a la ciutat gira entorn el turisme. Tornem a fer promoci\u00f3 tur\u00edstica a Barcelona, feia sis anys que no es feia. Hem anat al mercat americ\u00e0, al mercat rus.<\/p>\n
– Jo hi tinc una excel\u00b7lent relaci\u00f3. \u00c9s un gran aliat del turisme de qualitat de la ciutat. Perqu\u00e8 els hotels ens garanteixen la governan\u00e7a del turisme i ens permeten sumar-se a la promoci\u00f3 de la ciutat. El lloc on dormir\u00e0s \u00e9s fonamental per a la gesti\u00f3 del viatge. Aqu\u00ed tenim hotels de primer nivell.<\/p>\n
– Una de les claus de l’\u00e8xit del model Barcelona \u00e9s el concepte de creixement inclusiu, que hist\u00f2ricament hav\u00edem aconseguit mantenir, fins a la crisi del 2008. \u00c9s a dir, hem de cr\u00e9ixer. Combatr\u00e9 aquells que volen fer un model del decreixement, que implica m\u00e9s desigualtat i m\u00e9s pobresa. Per\u00f2 hem de cr\u00e9ixer de manera diferent, donant oportunitat als joves, a les pimes. Per\u00f2 jo no vull ser el campi\u00f3 dels ajuts socials, sin\u00f3 de la creaci\u00f3 de riquesa i llocs de treball. Aix\u00f2 \u00e9s creixement inclusiu. No recordo si va ser Foment o el Cercle d’Economia qui va llan\u00e7ar el cloncepte de prosperitat compartida, i em va agradar molt. La idea que si la prosperitat no \u00e9s repartida, \u00e9s una altra cosa. A l’exposici\u00f3 de Gaud\u00ed, es veuen contraposats un bust d’una senyora de classe alta i una portada de L’Esquella de la Torratxa, les dues cares de Barcelona, que s\u00f3n una constant hist\u00f2rica de la nostra ciutat. Forma part de la nostra hist\u00f2ria i del nostre ADN. Jo em sento molt m\u00e9s hereu d’uns que d’altres, com \u00e9s obvi, perqu\u00e8 pertanyo a una tradici\u00f3 d’esquerres. Per\u00f2 un model de prosperitat compartida \u00e9s el que ha fet la Barcelona democr\u00e0tica. Durant els primers trenta anys de democr\u00e0cia, creixia la renda per c\u00e0pita i baixava la desigualtat. Aix\u00f2 es trenca amb la crisi financera del 2008. Des de les pol\u00edtiques p\u00fabliques es pot aconseguir protegir els exclosos i donar oportunitats.<\/p>\n
– Amb un discurs aix\u00ed, no ho he escoltat encara. El model econ\u00f2mic determina molt el model de ciutat. Una economia diversificada com la que nosaltres propulsem ens donar\u00e0 un model de ciutat, m\u00e9s oberta, din\u00e0mica, que no pateixi tant per les crisis. Crec que les ciutats socialdem\u00f2crates aquest factor el tenen m\u00e9s present. En aquests moments, ser\u00edem l’ant\u00edtesi de Madrid. Les desigualtats que s’estan generant a Madrid ciutat i a Madrid Comunitat acabaran esclatant. Perqu\u00e8 no veus que hi hagi ni tan sols un neguit per saber que la riquesa que s’est\u00e0 generant en el territori t\u00e9 un objectiu que no \u00e9s la riquesa en si mateixa, sin\u00f3 generar m\u00e9s benestar per la gent. Aquesta perspectiva que els actuals dirigents de Madrid no tenen, nosaltres la tenim. No tan sols perqu\u00e8 siguem un govern progressista, sin\u00f3 perqu\u00e8 forma part de l’ADN de la ciutat.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2022\/02\/IMG_9024-1024x768.jpg\")
<\/p>\n
– \u00c9s que tot el que he dit val per a l’\u00e0rea metropolitana. Molts dels objectius que nosaltres ens plantegem com a ciutat s\u00f3n indestriables de la Barcelona metr\u00f2poli: pol\u00edtiques d’habitatge, pol\u00edtiques de connectivitat i transport. La dimensi\u00f3 ja \u00e9s metropolitana. Continuem tenint un desencaix, encara no abordat seriosament, entre la l\u00f2gica institucional i la l\u00f2gica real de l’economia, de la cultura i de la mobilitat. Per molts motius, per la bel\u00b7liger\u00e0ncia hist\u00f2rica del nacionalisme durant molts anys, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 no hi ha hagut la determinaci\u00f3 per abordar-ho definitivament. Hem fet passes molt importants, en transports, en residus. Per\u00f2 l’\u00e0mbit econ\u00f2mic encara no est\u00e0 resolt del tot. L’\u00e0mbit cultural, tampoc. Nosaltres tenim aquest neguit de com relligar la identitat cultural metropolitana. Recordo que vam organitzar un festival de dansa metropolit\u00e0, programant dansa al carrer i esc\u00e8nica a la primera corona metropolitana de Barcelona. La gent no distingeix entre municipis, va amb metro i va creuant diversos municipis. Jo sempre explico quan viatjo, per exemple quan vaig a l’\u00c0sia, que som 3,2 milions. No dic que som 1,6 milions. L’\u00c0rea Metropolitana s\u00f3n 3,2 milions. Si parlem de la regi\u00f3 metropolitana, som cinc milions. En molts llocs, comences a ser alg\u00fa a partir de 3 milions. Quan anem fora a buscar inversions, expliquem la gran Barcelona. Aix\u00f2 f\u00e0cticament ja \u00e9s aix\u00ed, tot respectant la idiosincr\u00e0sia i la identitat de tots els municipis. I Barcelona ciutat no se’n sortir\u00e0 si no t\u00e9 aquesta \u00f2ptica metropolitana.<\/p>\n
– Jo soc partidari de l’ampliaci\u00f3 de l’AMB. Al meu partit, hi ha un debat sobre aix\u00f2. Barcelona va saltar els rius, ara ha de saltar la muntanya. Tenim unes comarques com el Vall\u00e8s Oriental, el Vall\u00e8s Occidental o el Maresme, la segona corona, que s’han d’anar incorporant institucionalment i pol\u00edtica.<\/p>\n
– El 22@ \u00e9s un districte eminentment econ\u00f2mic, per\u00f2 encarna una filosofia de mixtura d’usos, equilibri, fidelitat a una tradici\u00f3 i una visi\u00f3 de la ciutat, participaci\u00f3 dels ve\u00efns i col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada, una concepci\u00f3 equilibrada de la mobilitat. Hi ha equipaments de proximitat. Barcelona t\u00e9 centres c\u00edvics, biblioteques, mercats, a quinze minuts de casa. La Barcelona dels quinze minuts existeix. Alguns ho han descobert ara al nord d’Europa. Tenim 500 equipaments p\u00fablics de proximitat a la ciutat de Barcelona. Tot aix\u00f2 es pot sintetitzar en el 22@, que tamb\u00e9 simbolitza la protecci\u00f3 del patrimoni. Hi ha 300 edificis protegits.<\/p>\n
– B\u00e9, forma part de l’ADN de la ciutat. Recentment vam tenir un debat molt interessant amb agents culturals i vam fer un rep\u00e0s de tots els projectes que tenen els equipaments culturals de la ciutat i, si els sumem, la suma fa un projecte. Pol\u00edticament, soc conscient que a la ciutat li cal un lideratge p\u00fablic m\u00e9s clar. Aquesta ciutat est\u00e0 acostumada a tenir reptes col\u00b7lectius i que hi hagi un lideratge p\u00fablic dinamitzador i creador d’oportunitats. Aix\u00f2 probablement no ho hem tingut durant els darrers anys. Jo m’ofereixo a fer-ho perqu\u00e8 ja ho estic fent des de la responsabilitat que tinc i perqu\u00e8 he demostrat que s\u00e9 fer-ho. Un exemple es La Vuelta, que tornar\u00e0 a Barcelona l\u2019any 2023. O el meu posicionament a favor de la celebraci\u00f3 dels JJOO d\u2019hivern, o la candidatura de Barcelona per acollir l\u2019America\u2019s CUP.<\/p>\n
– Jo vaig dir en un dels darrers plens que no renuncio a res.. Estic treballant i treballar\u00e9 perqu\u00e8 tot aix\u00f2 sigui possible perqu\u00e8 no vull renunciar a cap projecte que sigui bo per a Barcelona. Sobre el Prat, ens haurem de seure els qui en siguem partidaris, no d’aquesta ampliaci\u00f3 o d’aquesta altra, sin\u00f3 de si hem de tenir m\u00e9s connectivitat intercontinental a Barcelona s\u00ed o no. Els qui creiem que s\u00ed hem de posar-nos a treballar per aquest escenari quan arribi el moment de les decisions pol\u00edtiques.<\/p>\n
\n– \u00c9s una de les innovacions provocades per la pand\u00e8mia. La seva filosofia \u00e9s integrar totes les pol\u00edtiques de reactivaci\u00f3 econ\u00f2mica que t\u00e9 la ciutat , ajustades a les necessitats de cada moment de la pand\u00e8mia. Normalment, les pol\u00edtiques p\u00fabliques, especialment en economia, s\u00f3n planificacions d’escenaris. En aquest cas, nosaltres hav\u00edem de tenir un mecanisme de resposta immediata en funci\u00f3 de dos factors: dels sectors econ\u00f2mics, que ens subministraven informaci\u00f3 de com est\u00e0vem, i d’un sistema de dades que anava des del consum de targetes de cr\u00e8dit fins a dades estad\u00edstiques que en temps real ens anaven dient com estava la ciutat. En funci\u00f3 d’aix\u00f2, hem ajustat pressupost i mesures a dur a terme. L’objectiu primer va ser salvar vides, el segon protegir empreses i llocs de treball. I un tercer: reactivar la ciutat. Tot aix\u00f2 ho ha fet el CECORE. Moltes coses que a la gent els poden sonar, com pot ser el bonus consum o els ajuts per a l’adaptaci\u00f3 dels negocis, ajuts a la formaci\u00f3, als processos de digitalitzaci\u00f3, l’\u201dAmazon\u201d dels mercats municipals, totes aquestes iniciatives tenen el CECORE com a bressol.<\/p>\n
\n– Molt. De fet, s’ha quedat. Al CECORE tamb\u00e9 hi \u00e9s Mercabarna, B:SM, Barcelona Activa\u2026 estructures que han contribu\u00eft a la reactivaci\u00f3 i la transformaci\u00f3 del nostre model econ\u00f2mic.<\/p>\n
\n– El ReAct neix de la voluntat d’anar sumant coneixements i assenyalant objectius a mig i llarg termini sobre la transformaci\u00f3 de l’economia de la ciutat. Tot, en base al nostre full de ruta, Barcelona Green Deal, que vaig presentar al Cercle d’Economia dos mesos abans de la pand\u00e8mia, on vam assenyalar el gran objectiu de cara al 2030 que \u00e9s diversificar l’economia de la ciutat.<\/p>\n
\n– Aix\u00f2 ho volem fer en base a dos factors competitius on Barcelona excel\u00b7leix, que s\u00f3n el talent i la tecnologia. D’aqu\u00ed sorgeix un mapa que \u00e9s el Barcelona Green Deal 2030 el darrer episodi del qual hem vist amb l’aprovaci\u00f3 del 22@, que suposa aterrar a la ciutat \u00e0rees de transformaci\u00f3 urbana, o capses com s\u00f3n l’edifici de Correus, recuperat per a la ciutat per instal\u00b7lar, en aquest cas, empreses i start-up vinculades a la mobilitat i a la log\u00edstica. Nosaltres hem fet dues coses molt importants. Una ha estat parar el cop durant la pand\u00e8mia. Que D\u00e9u n’hi do perqu\u00e8 ara mateix estem en el 6,6% de dades d’atur EPA a la ciutat. Els experts diuen que la plena ocupaci\u00f3 \u00e9s el 5%, que respon a la rotaci\u00f3 pr\u00f2pia del mercat. No dir\u00e9 que estem en plena ocupaci\u00f3, per\u00f2 estem en un 6,6. La reactivaci\u00f3 s’ha produ\u00eft perqu\u00e8 la millor pol\u00edtica social \u00e9s crear llocs de treball. Per\u00f2 l’altra cosa que hem fet \u00e9s transformar, que \u00e9s m\u00e9s a mig termini. En aquest 2022, en el pressupost municipal hi ha 753 milions en inversi\u00f3, que vol dir en transformaci\u00f3 tangible de la ciutat. Hem llan\u00e7at el planejament que suposar\u00e0 un mili\u00f3 de metres quadrats de s\u00f2l. En el pla 22@ 2000-20 es van desenvolupar 1,2 milions de metres quadrats, ara n’hem afegit un mili\u00f3 m\u00e9s. Aix\u00f2 s\u00f3n 60.000 llocs de treball potencials m\u00e9s. Aquest mes de mar\u00e7 hem estat al MIPIM, a Cannes, i a l\u2019octubre a Munic on buscarem inversors. Hi ha for\u00e7a expectatives sobre la ciutat.<\/p>\n
\n– \u00c9s la decisi\u00f3 m\u00e9s rellevant de transformaci\u00f3 urbana que es prendr\u00e0 en aquest mandat i dels darrers deu anys. Suposa culminar el proc\u00e9s iniciat el 2000, amb criteris nous. Els nostres predecessors van ser uns visionaris i jo me’n sento hereu. En aquell moment, la relaci\u00f3 sostre econ\u00f2mic\/habitatge era 90\/10 i hem passat a 70\/30. Perqu\u00e8 la ciutat t\u00e9 una necessitat objectiva d’habitatge protegit i, a m\u00e9s, hem introdu\u00eft tots els elements de sostenibilitat i noves tend\u00e8ncies de l’urbanisme contemporani. Aquest ser\u00e0 un dels projectes en qu\u00e8 millor veurem la Barcelona del futur, que implica mixtura d’usos, pol\u00edtiques inclusives, equipaments. L’habitatge ser\u00e0 majorit\u00e0riament assequible, sigui de promoci\u00f3 privada o p\u00fablica, de lloguer fonamentalment. Hem vist que hi ha molta energia retinguda durant aquests dos anys, i tamb\u00e9 molts diners de gent que t\u00e9 ganes de fer coses.<\/p>\n
\n– De nou em remeto als alcaldes socialistes de la ciutat. Ells van ser els que van innovar, en el seu moment, per fer una ciutat m\u00e9s amable i ho van fer a trav\u00e9s de la pacificaci\u00f3 dels carrers. Sant Andreu o la Vila de Gr\u00e0cia s\u00f3n les primeres superilles que va tenir Barcelona. Per\u00f2 la Barcelona d\u2019ara, i la del futur, exigeix un nou model de ciutat, verda, amb carrils exclusius per al transport p\u00fablic, amb carrils per als vehicles de mobilitat personal i amb grans zones per als vianants. Ara b\u00e9, Barcelona \u00e9s tan gran que hi cap tot, per\u00f2 no hi cap tot a tota Barcelona.<\/p>\n<\/p>\n
\n– Per aix\u00f2 hem manifestat la necessitat de repensar el projecte per fer-lo amb consens i anant de la m\u00e0 de tots els sectors implicats, sense excloure ning\u00fa ni anant en contra de ning\u00fa. No \u00e9s el mateix pacificar una zona de Poble Nou que pacificar una zona del Centre o de Nou Barris. No ens podem permetre un model que ens porti a la gentrificaci\u00f3 ni que generi desigualtats. \u00c9s, en definitiva, una q\u00fcesti\u00f3 de model, de manera de fer. Passa el mateix amb el Pla d\u2019usos de l\u2019Eixample, que s\u2019ha fet sense comptar amb el comer\u00e7 i que es vol aplicar a tot el districte, sense tenir en compte les especificitats i les necessitats dels diferents barris.<\/p>\n
\n– Ja existeix, el que passa \u00e9s que no s’ha fet. Ara hem fet una cosa molt important que vam comen\u00e7ar en la meva etapa a Cultura, que ha estat rehabilitar el pavell\u00f3 Vict\u00f2ria Eug\u00e8nia, que s’ha d’incorporar al MNAC, que guanyar\u00e0 metres expositius. Aix\u00f2 lliga amb el projecte de remodelaci\u00f3 de la Fira, tenint al davant la data del centenari, el 2029.<\/p>\n
\n– B\u00e9, en aquesta visi\u00f3 mixta d’usos, hem incl\u00f2s espai econ\u00f2mic, la rehabilitaci\u00f3 dels pavellons de la Fira amb activitat permanent econ\u00f2mica, que \u00e9s una de les novetats. La Fira del futur no ser\u00e0 nom\u00e9s per a exposicions temporals, sin\u00f3 que en el pavell\u00f3 Ib\u00e8ria hi haur\u00e0 activitat permanent, com un show room de l’economia de la ciutat. I hem integrat tamb\u00e9 habitatge assequible, que \u00e9s necessari per al barri del Poble Sec, usos culturals al Vict\u00f2ria Eug\u00e8nia, usos esportius al pavell\u00f3 d’It\u00e0lia i al Palau d’Esports. Jo afegiria, tot i que aix\u00f2 no est\u00e0 prou madur, que \u00e9s clau el tema de la mobilitat. Per integrar tots aquests processos, caldr\u00e0 un pla de mobilitat.<\/p>\n
\n– L’accessibilitat i la seguretat s\u00f3n clau. \u00c9s un projecte permanentment inacabat. El debat sobre Montju\u00efc l’escoltem des de la recuperaci\u00f3 de la democr\u00e0cia. El gran argument per acabar de fer la transformaci\u00f3 de la muntanya \u00e9s el centenari de l’Exposici\u00f3, que ja t\u00e9 pressupost. L’assignatura que encara tenim pendent \u00e9s la de la mobilitat i quin model hem d’implantar, des de les escales mec\u00e0niques fins al transport p\u00fablic. Hi ha prou atractius, des dels museus als espais ol\u00edmpics.<\/p>\n
\n– Primer de tot, hem de veure qu\u00e8 volen els ajuntaments que tenen les Tres Xemeneies, que s\u00f3n Sant Adri\u00e0 i Badalona. Comencem per demanar quin inter\u00e8s tenen perqu\u00e8 el debat sobre les Tres Xemeneies, com passa sovint, s’ha fet des de Barcelona sense pensar que hi ha uns municipis que tenen unes realitats pr\u00f2pies i unes necessitats de desenvolupament urb\u00e0 i creaci\u00f3 de noves oportunitats. En el litoral de la ciutat de Barcelona tenim la Polit\u00e8cnica, Tersa, la placa fotovoltaica… \u00c9s a dir, hi ha un relat que t\u00e9 a veure amb les enrgies renovables que, des del meu punt de vista personal, hauria de saltar el riu. Les Tres Xemeneies no deixen de ser un s\u00edmbol d’un projecte energ\u00e8tic superat. El sector de les energies renovables concentra en aquests moments un gran inter\u00e8s per part dels inversors privats. S\u00e9 que hi ha altres projectes, per\u00f2 crec que aquesta reflexi\u00f3 l’hem de fer.<\/p>\n
\n– El que s’ha signat \u00e9s l’entrada de la Generalitat en el Consorci del Bes\u00f2s, que em sembla molt important. Tamb\u00e9 ho ha fet l’AMB perqu\u00e8 el Consorci \u00e9s l’instrument que tenim per desenvolupar urban\u00edsticament el territori. La zona de Santa Coloma, Sant Adri\u00e0 i Badalona est\u00e0 molt castigada per l’atur, amb barris molt vulnerables, i hem de garantir-hi projectes molt s\u00f2lids, de nova ind\u00fastria, que arrelin en el territori i tinguin futur. I crec que el sector de les renovables \u00e9s un d’aquests.<\/p>\n
\n– La Sagrera, b\u00e9. Hi ha consignats 500 milions d’euros de pressupost. Crec que hem arrencat despr\u00e9s de deu anys de par\u00e0lisi de molts projectes pendents. Crec que estem vivint un moment dol\u00e7 en el sentit d’executar projectes estrat\u00e8gics, com \u00e9s el cas de la Sagrera, node de comunicaci\u00f3 clau per a tota la transformaci\u00f3 de la zona del F\u00f2rum, pol\u00edgon Bes\u00f2s, Sagrera, formant part d’aquesta nova C que es va dissenyar i va quedar interrompuda, en part per la crisi econ\u00f2mica i en part per la des\u00eddia pol\u00edtica.<\/p>\n<\/p>\n
\n– El Cl\u00ednic s’ha desbloquejat i no ha costat un euro. Jo em vaig trobar un projecte com a vicepresident de la Diputaci\u00f3. Quant costava posar-nos d’acord? Res. Hi havien de ser l’Ajuntament, la Generalitat, la Diputaci\u00f3, perqu\u00e8 es va parlar que an\u00e9s a l’Escola Industrial, per\u00f2 la Diputaci\u00f3 tenia retic\u00e8ncies per un tema de conservaci\u00f3 del patrimoni hist\u00f2ric, i hi havia de ser la Universitat de Barcelona, \u00e9s clar. Aqu\u00ed aprofito per recon\u00e8ixer el paper que va tenir el rector Elias. La soluci\u00f3 que ja tenim \u00e9s anar a pistes universit\u00e0ries. Per aix\u00f2 dic que voluntat pol\u00edtica i pressupostos han d’anar junts. En el cas de la Sagrera, hem tingut les dues coses. En el cas de Sants, ens falta la segona, que \u00e9s l’econ\u00f2mica. En el pla de rodalies ja hi van ampliaci\u00f3 de vies que afecten Sants. Hem desencallat el tema de la parcel\u00b7la de l’estaci\u00f3 d’autobusos, on aniran resid\u00e8ncies d’estudiants. Per\u00f2 ens falta trobar la soluci\u00f3 final. La pand\u00e8mia ens ha ajudat a crear el clima per a l’ampliaci\u00f3 del Cl\u00ednic, per\u00f2 tamb\u00e9 per a l’ampliaci\u00f3 de l’Hospital del Mar, pel que hem aconseguit fons europeus per culminar-lo. O pel nou campus de la Vall d’Hebron, que \u00e9s un projecte magn\u00edfic de recerca.<\/p>\n
\n– Perqu\u00e8 hem trobat els diners per fer-ho. Jo aniria m\u00e9s enll\u00e0 de l’Hivernacle. Crec que hi ha all\u00ed algunes peces clau: el Museu d’Hist\u00f2ria Natural, molt decimon\u00f2nic per\u00f2 amb el seu atractiu i que ja \u00e9s en si mateix una mostra de com s’explicava la natura fa cent anys, i el Museu de Geologia. Hem comen\u00e7at per l’Hivernacle perqu\u00e8 era el m\u00e9s evident. Tot el conjunt formaria part del hub del coneixement que volem que sigui l’entorn de la Ciutadella. Tindrem els museus cl\u00e0ssics i tindrem el Mercat del Peix, on hi haur\u00e0 el nou centre d’investigaci\u00f3 vinculat a la Pompeu Fabra i al CSIC, on hi haur\u00e0 tota la recerca vinculada a la biologia, que s’est\u00e0 construint ja. \u00c9s on acaba la zona de la Pompeu, on hi haur\u00e0 tamb\u00e9 la biblioteca provincial, que hem desencallat, i que anir\u00e0 a la rotonda que voreja el parc, al costat de l’estaci\u00f3 de Fran\u00e7a.<\/p>\n
\n– Tinc una excel\u00b7lent relaci\u00f3 amb el sector. Crec que la pand\u00e8mia ha servit per equilibrar el debat. Hi havia un corrent de turismof\u00f2bia molt ideologitzat. Tamb\u00e9 motius objectius de malestar, amb zones de turisme descontrolat que era viscut negativament pels ve\u00efns. Per\u00f2 amb la pand\u00e8mia hem vist la cara B, amb barris amb m\u00e9s d’un 50% d’atur. I quan an\u00e0vem als barris a preguntar on treballava la gent en atur, ens deien que als hotels. Tothom ha vist l’altra cara de no tenir turisme a Barcelona, en una situaci\u00f3 extrema. \u00c9s un sector productiu, a banda de donar resposta a la inquietud que t\u00e9 l’\u00e9sser hum\u00e0 de viatjar. Hem d’anar a un model tur\u00edstic que sigui governable i alhora que vingui el turisme que ens interessa, el que respecta la destinaci\u00f3. No parlo de nivell econ\u00f2mic, sin\u00f3 de qui ve a con\u00e8ixer la cultura o la gastronomia. Aix\u00f2 no ha de ser ni un parc tem\u00e0tic ni una platja, \u00e9s una ciutat amb una riquesa cultural i clim\u00e0tica, i el turisme ens pot fer enriquir la nostra oferta. El 60% dels qui van als museus s\u00f3n turistes i ens adonem de fins a quin punt el sistema cultural a la ciutat gira entorn el turisme. Tornem a fer promoci\u00f3 tur\u00edstica a Barcelona, feia sis anys que no es feia. Hem anat al mercat americ\u00e0, al mercat rus.<\/p>\n
\n– Jo hi tinc una excel\u00b7lent relaci\u00f3. \u00c9s un gran aliat del turisme de qualitat de la ciutat. Perqu\u00e8 els hotels ens garanteixen la governan\u00e7a del turisme i ens permeten sumar-se a la promoci\u00f3 de la ciutat. El lloc on dormir\u00e0s \u00e9s fonamental per a la gesti\u00f3 del viatge. Aqu\u00ed tenim hotels de primer nivell.<\/p>\n
\n– Una de les claus de l’\u00e8xit del model Barcelona \u00e9s el concepte de creixement inclusiu, que hist\u00f2ricament hav\u00edem aconseguit mantenir, fins a la crisi del 2008. \u00c9s a dir, hem de cr\u00e9ixer. Combatr\u00e9 aquells que volen fer un model del decreixement, que implica m\u00e9s desigualtat i m\u00e9s pobresa. Per\u00f2 hem de cr\u00e9ixer de manera diferent, donant oportunitat als joves, a les pimes. Per\u00f2 jo no vull ser el campi\u00f3 dels ajuts socials, sin\u00f3 de la creaci\u00f3 de riquesa i llocs de treball. Aix\u00f2 \u00e9s creixement inclusiu. No recordo si va ser Foment o el Cercle d’Economia qui va llan\u00e7ar el cloncepte de prosperitat compartida, i em va agradar molt. La idea que si la prosperitat no \u00e9s repartida, \u00e9s una altra cosa. A l’exposici\u00f3 de Gaud\u00ed, es veuen contraposats un bust d’una senyora de classe alta i una portada de L’Esquella de la Torratxa, les dues cares de Barcelona, que s\u00f3n una constant hist\u00f2rica de la nostra ciutat. Forma part de la nostra hist\u00f2ria i del nostre ADN. Jo em sento molt m\u00e9s hereu d’uns que d’altres, com \u00e9s obvi, perqu\u00e8 pertanyo a una tradici\u00f3 d’esquerres. Per\u00f2 un model de prosperitat compartida \u00e9s el que ha fet la Barcelona democr\u00e0tica. Durant els primers trenta anys de democr\u00e0cia, creixia la renda per c\u00e0pita i baixava la desigualtat. Aix\u00f2 es trenca amb la crisi financera del 2008. Des de les pol\u00edtiques p\u00fabliques es pot aconseguir protegir els exclosos i donar oportunitats.<\/p>\n
\n– Amb un discurs aix\u00ed, no ho he escoltat encara. El model econ\u00f2mic determina molt el model de ciutat. Una economia diversificada com la que nosaltres propulsem ens donar\u00e0 un model de ciutat, m\u00e9s oberta, din\u00e0mica, que no pateixi tant per les crisis. Crec que les ciutats socialdem\u00f2crates aquest factor el tenen m\u00e9s present. En aquests moments, ser\u00edem l’ant\u00edtesi de Madrid. Les desigualtats que s’estan generant a Madrid ciutat i a Madrid Comunitat acabaran esclatant. Perqu\u00e8 no veus que hi hagi ni tan sols un neguit per saber que la riquesa que s’est\u00e0 generant en el territori t\u00e9 un objectiu que no \u00e9s la riquesa en si mateixa, sin\u00f3 generar m\u00e9s benestar per la gent. Aquesta perspectiva que els actuals dirigents de Madrid no tenen, nosaltres la tenim. No tan sols perqu\u00e8 siguem un govern progressista, sin\u00f3 perqu\u00e8 forma part de l’ADN de la ciutat.<\/p>\n<\/p>\n
\n– \u00c9s que tot el que he dit val per a l’\u00e0rea metropolitana. Molts dels objectius que nosaltres ens plantegem com a ciutat s\u00f3n indestriables de la Barcelona metr\u00f2poli: pol\u00edtiques d’habitatge, pol\u00edtiques de connectivitat i transport. La dimensi\u00f3 ja \u00e9s metropolitana. Continuem tenint un desencaix, encara no abordat seriosament, entre la l\u00f2gica institucional i la l\u00f2gica real de l’economia, de la cultura i de la mobilitat. Per molts motius, per la bel\u00b7liger\u00e0ncia hist\u00f2rica del nacionalisme durant molts anys, i tamb\u00e9 perqu\u00e8 no hi ha hagut la determinaci\u00f3 per abordar-ho definitivament. Hem fet passes molt importants, en transports, en residus. Per\u00f2 l’\u00e0mbit econ\u00f2mic encara no est\u00e0 resolt del tot. L’\u00e0mbit cultural, tampoc. Nosaltres tenim aquest neguit de com relligar la identitat cultural metropolitana. Recordo que vam organitzar un festival de dansa metropolit\u00e0, programant dansa al carrer i esc\u00e8nica a la primera corona metropolitana de Barcelona. La gent no distingeix entre municipis, va amb metro i va creuant diversos municipis. Jo sempre explico quan viatjo, per exemple quan vaig a l’\u00c0sia, que som 3,2 milions. No dic que som 1,6 milions. L’\u00c0rea Metropolitana s\u00f3n 3,2 milions. Si parlem de la regi\u00f3 metropolitana, som cinc milions. En molts llocs, comences a ser alg\u00fa a partir de 3 milions. Quan anem fora a buscar inversions, expliquem la gran Barcelona. Aix\u00f2 f\u00e0cticament ja \u00e9s aix\u00ed, tot respectant la idiosincr\u00e0sia i la identitat de tots els municipis. I Barcelona ciutat no se’n sortir\u00e0 si no t\u00e9 aquesta \u00f2ptica metropolitana.<\/p>\n
\n– Jo soc partidari de l’ampliaci\u00f3 de l’AMB. Al meu partit, hi ha un debat sobre aix\u00f2. Barcelona va saltar els rius, ara ha de saltar la muntanya. Tenim unes comarques com el Vall\u00e8s Oriental, el Vall\u00e8s Occidental o el Maresme, la segona corona, que s’han d’anar incorporant institucionalment i pol\u00edtica.<\/p>\n
\n– El 22@ \u00e9s un districte eminentment econ\u00f2mic, per\u00f2 encarna una filosofia de mixtura d’usos, equilibri, fidelitat a una tradici\u00f3 i una visi\u00f3 de la ciutat, participaci\u00f3 dels ve\u00efns i col\u00b7laboraci\u00f3 p\u00fablico-privada, una concepci\u00f3 equilibrada de la mobilitat. Hi ha equipaments de proximitat. Barcelona t\u00e9 centres c\u00edvics, biblioteques, mercats, a quinze minuts de casa. La Barcelona dels quinze minuts existeix. Alguns ho han descobert ara al nord d’Europa. Tenim 500 equipaments p\u00fablics de proximitat a la ciutat de Barcelona. Tot aix\u00f2 es pot sintetitzar en el 22@, que tamb\u00e9 simbolitza la protecci\u00f3 del patrimoni. Hi ha 300 edificis protegits.<\/p>\n
\n– B\u00e9, forma part de l’ADN de la ciutat. Recentment vam tenir un debat molt interessant amb agents culturals i vam fer un rep\u00e0s de tots els projectes que tenen els equipaments culturals de la ciutat i, si els sumem, la suma fa un projecte. Pol\u00edticament, soc conscient que a la ciutat li cal un lideratge p\u00fablic m\u00e9s clar. Aquesta ciutat est\u00e0 acostumada a tenir reptes col\u00b7lectius i que hi hagi un lideratge p\u00fablic dinamitzador i creador d’oportunitats. Aix\u00f2 probablement no ho hem tingut durant els darrers anys. Jo m’ofereixo a fer-ho perqu\u00e8 ja ho estic fent des de la responsabilitat que tinc i perqu\u00e8 he demostrat que s\u00e9 fer-ho. Un exemple es La Vuelta, que tornar\u00e0 a Barcelona l\u2019any 2023. O el meu posicionament a favor de la celebraci\u00f3 dels JJOO d\u2019hivern, o la candidatura de Barcelona per acollir l\u2019America\u2019s CUP.<\/p>\n
\n– Jo vaig dir en un dels darrers plens que no renuncio a res.. Estic treballant i treballar\u00e9 perqu\u00e8 tot aix\u00f2 sigui possible perqu\u00e8 no vull renunciar a cap projecte que sigui bo per a Barcelona. Sobre el Prat, ens haurem de seure els qui en siguem partidaris, no d’aquesta ampliaci\u00f3 o d’aquesta altra, sin\u00f3 de si hem de tenir m\u00e9s connectivitat intercontinental a Barcelona s\u00ed o no. Els qui creiem que s\u00ed hem de posar-nos a treballar per aquest escenari quan arribi el moment de les decisions pol\u00edtiques.<\/p>\n\n\n
\n share:<\/td>\n
<\/a>
\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a>![\"Share\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Linkedin_Share\/en_US_share.svg\" "\\"Share\\"")
<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a><\/div><\/div>
<\/a><\/div><\/div><\/div >