\n<\/strong>Economista. Preside la Fundaci\u00f3n H\u00e1bitat3 <\/em>y el<\/em> Observatorio Metropolitano de la<\/em> Vivienda de Barcelona. Ha sido secretaria de<\/em> Vivienda de la Generalitat.<\/em><\/p>\n
En el siglo XIX Barcelona derrib\u00f3 las murallas f\u00edsicas y se extendi\u00f3 por los terrenos de su alrededor para crecer en poblaci\u00f3n y mejorar las condiciones de vida de los ciudadanos. El crecimiento de la ciudad durante el siglo XX ha pr\u00e1cticamente agotado las capacidades edificables de aquel territorio.<\/p>\n
La concepci\u00f3n metropolitana es la que hoy hace viable el acceso a la vivienda al conjunto de la poblaci\u00f3n, de la ciudad central y de la mayor parte del resto de municipios; la movilidad residencial intermunicipal es una prueba evidente de ello. Y ofrece efectividad a las pol\u00edticas de vivienda para la poblaci\u00f3n con menos recursos.<\/p>\n
Hoy el \u00e1mbito metropolitano amplio es la ciudad real y s\u00f3lo su consideraci\u00f3n integral podr\u00e1 evitar embudos en la cohesi\u00f3n urbana. Transporte p\u00fablico fluido, distribuci\u00f3n geogr\u00e1fica arm\u00f3nica de las viviendas, coordinaci\u00f3n de las pol\u00edticas p\u00fablicas de suelo, de urbanismo y de vivienda, son los ingredientes imprescindibles en este debate.<\/p>\n
Joan Torres: \u00abCatalu\u00f1a debe saber articular y simplificar la telara\u00f1a institucional\u00bb Se puede afirmar que el AMB, gracias a la gesti\u00f3n eficaz de sus competencias, ha conseguido cierta \u00abidentidad funcional\u00bb, principalmente en urbanismo (un acertado diagn\u00f3stico de la revisi\u00f3n del PGM), en oferta y mejora del transporte p\u00fablico a pesar de las deficiencias en la financiaci\u00f3n (Estado\/Generalidad) y con la aplicaci\u00f3n de nuevas medidas medioambientales (zonas de bajas emisiones)<\/p>\n El crecimiento de los \u00faltimos tiempos ha superado las fronteras del actual AMB en cuestiones como urbanismo, log\u00edstica, desarrollo econ\u00f3mico y medio ambiente. Se ha perfilado progresivamente la demanda de reconocimiento de la regi\u00f3n metropolitana, en la que juegan un papel activo las grandes ciudades de la segunda corona.<\/p>\n A la espera de que Catalu\u00f1a sepa articular y simplificar la \u00abtelara\u00f1a\u00bb institucional (gobierno, diputaciones, veguer\u00edas, consejos comarcales, ayuntamientos…), el \u00c1rea Metropolitana debe seguir basando su prestigio en la eficacia de sus servicios, en seguir siendo un modelo de gesti\u00f3n a potenciar en el futuro.<\/p>\n Dani M\u00f2dol: \u00abApostar por la metr\u00f3polis m\u00e1s <\/strong>all\u00e1 del<\/strong> urbanismo\u00bb Pensar en el futuro del hecho metropolitano de Barcelona es un ejercicio de proyecci\u00f3n de un c\u00famulo de incertidumbres que arrastramos desde hace 30 a\u00f1os. La primera es la de cuestionarse la existencia de un ente pol\u00edtico.<\/p>\n El debate sobre c\u00f3mo debe construirse esta identidad se superpone con la certeza sobre el continuo urbano del \u00e1mbito en cuesti\u00f3n. Vivimos en una especie de bipolaridad entre identidad pol\u00edtica y realidad f\u00edsica. Mientras una est\u00e1 en permanente construcci\u00f3n, la otra avanza impasible. Habr\u00e1 que hacer una apuesta por una cultura metropolitana que vaya m\u00e1s all\u00e1 de la urban\u00edstica, que est\u00e1 plenamente consolidada.[\/et_pb_text][et_pb_text disabled_on=\u00bboff|off|on\u00bb admin_label=\u00bbText entrada tablet i m\u00f2bil\u00bb _builder_version=\u00bb4.9.0″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb text_font=\u00bbAverta Light||||||||\u00bb header_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_font_size=\u00bb36px\u00bb header_4_font=\u00bbAverta regular||||||||\u00bb header_4_line_height=\u00bb1.2em\u00bb header_font_size_tablet=\u00bb30px\u00bb header_font_size_phone=\u00bb24px\u00bb header_font_size_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb]<\/p>\n Resum de l’ntrevista Gerard Esteva i Viladecans (Barcelona, 1984), president de la Uni\u00f3 de Federacions Esportives de Catalunya (UFEC). Per Manel Manchon.<\/strong><\/p>\n On est\u00e0 ara Barcelona, en el terreny de l\u2019esport; tenint en compte el que van suposar el Jocs Ol\u00edmpics de 1992 i la idea que s\u2019ha imposat de que es viu molt encara de la in\u00e8rcia que es va crear? \u00c9s l\u2019Ajuntament, per tant, l\u2019obstacle? Em parla de l\u2019Ajuntament, per\u00f2 qu\u00e8 fa el sector privat? Ha de col\u00b7laborar molt m\u00e9s per aconseguir projectes esportius d\u2019envergadura? Aquests jocs, realment tenen una possibilitat real de fer-se a Barcelona? Un projecte que no acaba de reeixir \u00e9s la transformaci\u00f3 de la muntanya de Montju\u00efc en un gran complex esportiu i cultural. Com s\u2019hauria de fer? Les dificultats que explica sobre l\u2019Ajuntament de Barcelona, no es poden compensar amb un inter\u00e8s m\u00e9s gran per part de l\u2019\u00e0rea metropolitana? Entrevista a\u00a0Montserrat Ballarin (Osca 1968), doctora en dret i professora de Dret Financer i Tributari a la UPF. Regidora de l\u2019Ajuntament de Barcelona per les llistes del PSC des de 2003.\u00a0Per Rafael Pradas.<\/strong><\/p>\n Podr\u00edem definir de manera sint\u00e8tica la realitat econ\u00f2mica de la Barcelona metropolitana? Hi ha diverses \u201cbarcelones\u201d: la ciutat, l\u2019AMB, la Regi\u00f3 Metropolitana\u2026 La situaci\u00f3 econ\u00f2mica i social, evidentment no \u00e9s igual a tot arreu\u2026<\/strong> Aix\u00f2 no obstant, sembla evident que al territori de l\u2019AMB es concentren m\u00e9s problemes socials i els ajuntaments probablement tenen menys capacitat de maniobra que el de Barcelona. Podem dir mirant la metr\u00f2polis en conjunt que t\u00e9 una assignatura pendent que \u00e9s donar una embranzida a la ind\u00fastria? Sense digitalitzaci\u00f3 no hi ha comer\u00e7 possible? Entrevista a l’arquitecte i ex-tinent d\u2019alcalde de Via P\u00fablica de Barcelona Joan Torres. Per Rafael Pradas.<\/strong><\/p>\n Globalment, com s\u2019ha de valorar la pol\u00edtica metropolitana de mobilitat i transports?<\/strong> No obstant, sembla indubtable que la metr\u00f2polis Barcelona t\u00e9 encara serioses mancances en mobilitat\u2026<\/strong> Sembla la utopia de la mobilitat\u2026<\/strong> Un altre aspecte de la mobilitat: l\u2019aeroport de Barcelona. T\u00e9 sentit substituir viatges en avi\u00f3 per despla\u00e7aments en tren?<\/strong> L\u2019aeroport del Prat necessita una nova pista malgrat l\u2019impacte ambiental que t\u00e9?<\/strong> <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n <\/p>\n [\/et_pb_text][et_pb_text admin_label=\u00bbShare \u00bb _builder_version=\u00bb4.8.2″ _module_preset=\u00bbdefault\u00bb width=\u00bb26%\u00bb module_alignment=\u00bbleft\u00bb module_alignment_tablet=\u00bbleft\u00bb module_alignment_phone=\u00bbleft\u00bb module_alignment_last_edited=\u00bbon|phone\u00bb border_width_all=\u00bb0px\u00bb]<\/p>\n
\n<\/strong>Ha sido concejal de V\u00eda <\/em>P\u00fablica del<\/em> Ayuntamiento de Barcelona, presidente de TMB y de Ferrocarriles de la Generalitat. <\/em>\u00a0Es actual consejero de RENFE Mercanc\u00edas <\/em><\/p>\n
\n<\/strong>Arquitecto y Urbanista, profesor de la ETSAB. Ha sido concejal de Arquitectura de Barcelona y presidente de la Comisi\u00f3n de Urbanismo de la ciudad.<\/em><\/p>\n
\n<\/strong>A Barcelona li ha anat b\u00e9 quan ha estat lligada a l\u2019esport, com amb els Jocs Ol\u00edmpics del 92. Tamb\u00e9 posteriorment apostant per l\u2019organitzaci\u00f3 d\u2019esdeveniments internacionals. La marca Barcelona i la ciutat van ser referents en mat\u00e8ria esportiva aportant valor social, cultural i econ\u00f2mic pel p\u00fablic que captava. El 2012 \u00e9rem la segona ciutat del m\u00f3n en el r\u00e0nquing mundial, posici\u00f3 que fa anys que hem perdut. Aix\u00f2 ha passat perqu\u00e8 la Barcelona d\u2019Ada Colau no creu en l\u2019esport. Ha passat d\u2019un pressupost de 43,8 milions d\u2019euros el 2021 a 27 milions el 2018. D\u2019altra banda hi ha altres factors que expliquen el canvi com la falta de lideratge de l\u2019alcaldessa. Barcelona ha renunciat a liderar un m\u00f3n que ens ha donat molta projecci\u00f3 i que ha estat cabdal pel progr\u00e9s de la ciutat. No lidera esdeveniments internacionals, ni els JJOO d\u2019hivern i aix\u00f2 te conseq\u00fc\u00e8ncies molt negatives per l\u2019economia, la salut i l\u2019ocupaci\u00f3 de la ciutat.<\/p>\n
\n<\/strong>El govern d\u2019Ada Colau ha demostrat que no t\u00e9 inter\u00e8s en el m\u00f3n de l\u2019esport. \u00c9s la ciutat del seu entorn europeu amb la proporci\u00f3 m\u00e9s baixa d\u2019instal\u00b7lacions esportives per habitant. Aix\u00f2 ha provocat l\u2019expulsi\u00f3 de la gent de l\u2019esport, d\u2019entitats i equips de b\u00e0squet, de patinatge, de moltes modalitats, que han emigrat de Barcelona perqu\u00e8 el consistori no dona les respostes adients. Nosaltres mateixos tenim propostes que no s\u2019escolten com la conversi\u00f3 de la pastilla del zoo mar\u00ed en instal\u00b7lacions esportives, o una proposta per aprofitar el cobriment de les rondes amb equipaments esportius. Per\u00f2 l\u2019Ajuntament, en canvi, ha apostat per carregar-se les pistes esportives en els centres d\u2019ensenyament p\u00fablics per plantar arbres. Quin missatge oferim als nostres nens i nenes? En aquests moments l\u2019obesitat infantil \u00e9s un grav\u00edssim problema que portar\u00e0 conseq\u00fc\u00e8ncies de car\u00e0cter estructural a mig i llarg termini per la salut de la poblaci\u00f3. L\u2019esport \u00e9s part de la soluci\u00f3, i per aix\u00f2 no entenem per qu\u00e8 a la Barcelona d\u2019Ada Colau li molesta tot el que representa l\u2019esport.<\/p>\n
\n<\/strong>En l\u2019activitat esportiva necessites la complicitat de l\u2019administraci\u00f3 p\u00fablica. Nosaltres hem fet propostes per portar competicions Internacionals, per\u00f2 la decisi\u00f3 \u00e9s de l\u2019Ajuntament, en aquest cas de Barcelona. Vol\u00edem que el mundial d\u2019handbol femen\u00ed del proper any, que organitza Catalunya i Val\u00e8ncia, amb les respectives federacions espanyola i internacional, tingu\u00e9s la seva final al Palau Sant Jordi. Els valors que es podien transmetre eren clars. Tothom aposta per l\u2019esport femen\u00ed. Per\u00f2 finalment no es far\u00e0. La iniciativa privada ha sigut aquesta que ha mantingut viva, per exemple, la candidatura dels JJOO d\u2019hivern. Ara \u00e9s la millor opci\u00f3 que tenen Barcelona i Catalunya per reactivar-se.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/IMG_7386-1024x768.jpg\")
<\/p>\n
\n<\/strong>S\u00ed, hi ha moltes possibilitats. Hi ha acord entre el Govern central i el Govern de la Generalitat, com s\u2019ha vist en l\u2019entrevista que van celebrar S\u00e1nchez i Aragon\u00e8s. La decisi\u00f3 es prendr\u00e0 l\u2019any vinent, i els Jocs es faran el 2030. Des del punt de vista de la sostenibilitat ecol\u00f2gica no hi ha entrebancs. Seran sostenibles, tan socialment com econ\u00f2mica. El COI ofereix 1.200 milions d\u2019euros, que cobriran, junt amb els sponsors i la venda d\u2019entrades, el pressupost que es necessita. No tindr\u00e0 un cost pel ciutad\u00e0. I suposa una molt bona estrat\u00e8gia per transformar la ciutat i obrir-la a la muntanya. Ja es va obrir al mar amb els Jocs de 1992. A m\u00e9s, no ser\u00e0 una transformaci\u00f3 de cara als turistes estrangers, sin\u00f3 pels propis ciutadans, perqu\u00e8 no pot ser que es trigui el mateix que fa cent anys per arribar en tren a Puigcerd\u00e0. I a Barcelona tamb\u00e9 s\u2019han de fer noves infraestructures. Per exemple, t\u00e9 sentit que a Barcelona no tinguem una pista de gel?<\/p>\n
\n<\/strong>L\u2019oferta \u00e9s enorme i molt atractiva, per\u00f2 fins que no es solucioni la mobilitat no hi haur\u00e0 res a fer, i no podr\u00e0 arrencar cap projecte ambici\u00f3s. Si vols promocionar el lloc, primer has de facilitar l\u2019acc\u00e9s.<\/p>\n
\n<\/strong>La resta de l\u2019\u00e0rea metropolitana fa el que no vol Barcelona. Per\u00f2 els grans esdeveniments el que fan es marxar a Madrid, que ha copiat el model que ten\u00edem de Barcelona. El que s\u2019hauria d\u2019establir \u00e9s un gran pacte estrat\u00e8gic per optar per grans esdeveniments internacionals, amb l\u2019impuls de la societat civil i les federacions esportives. Hem de fer ofertes adients i tenir la complicitat de les administracions. Aportaria capil\u00b7laritat i influ\u00e8ncia. Els ciutadans de Barcelona estan perdent oportunitats. Encara vivim de la feina que va fer Samaranch, per\u00f2 hi ha un dia que aix\u00f2 s\u2019acaba. Per aix\u00f2, el que reclamem \u00e9s una cooperaci\u00f3 per part de tothom, sabent que tindr\u00edem alhora una gran cooperaci\u00f3 internacional.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/07\/MONTSERRAT-BALLARIN-1-3.jpg\")
<\/p>\n
\n<\/strong>Podem dir, l\u00f2gicament, que est\u00e0 molt castigada per la crisi que s\u2019ha derivat de la pand\u00e8mia, per\u00f2 tamb\u00e9 que hi ha molts projectes engrescadors per poder tirar endavant en els \u00e0mbits industrials, en els de les noves tecnologies, el comer\u00e7\u2026 crec que si aprofitem b\u00e9 la situaci\u00f3 i sabem governar els fons europeus i la reactivaci\u00f3 post pand\u00e8mia i l\u2019augment de la capacitat de despesa, podem encarar amb esperan\u00e7a el futur.<\/p>\n
\nA totes les zones hi ha barris m\u00e9s i menys castigats, tant al municipi de Barcelona com a l\u2019\u00e0rea i la regi\u00f3 metropolitanes. \u00c9s dif\u00edcil fer una radiografia general a nivell territorial, perqu\u00e8 al propi terme de Barcelona hi ha barris, als districtes de Sant Andreu, de Nou Barris o de l\u2019\u00e0rea del Bes\u00f2s que tenen situacions molt complexes i a l\u2019\u00e0rea hi ha un municipi amb un alt nivell de renda com Sant Cugat; o Matar\u00f3, dins la regi\u00f3 metropolitana, que es troba en l\u2019altre extrem. Si alguna cosa s\u2019ha demostrat a Barcelona i crec que serveix per a la resta de municipis, \u00e9s que l\u2019aposta pel comer\u00e7 i l\u2019economia de proximitat ha generat m\u00e9s resili\u00e8ncia. Donar serveis a l\u2019entorn i generar serveis m\u00e9s de proximitat durant la pand\u00e8mia ha estat b\u00e0sic per a la superviv\u00e8ncia dels negocis i per al manteniment de l\u2019ocupaci\u00f3. En l\u2019\u00e0mbit del comer\u00e7 el que es troba en pitjor situaci\u00f3 \u00e9s el que coneixem com a economia del visitant. El centre de Barcelona, que finalment \u00e9s tamb\u00e9 el centre de tota la regi\u00f3 metropolitana, \u00e9s l\u2019\u00e0mbit que s\u2019ha vist m\u00e9s castigat. En l\u2019ordre industrial em sembla molt positiu que s\u2019estiguin recuperant progressivament les exportacions.<\/p>\n
\n<\/strong>El municipi de Barcelona fa una aportaci\u00f3 neta al pressupost de l\u2019AMB amb la finalitat de generar solidaritat amb l\u2019entorn. Per\u00f2 tamb\u00e9 \u00e9s interessant veure com l\u2019\u00e0rea metropolitana ha fet passes per abordar la crisi al territori amb la generaci\u00f3 del programa \u201cApropa\u2019m\u201d, dotat amb setze milions i mig d\u2019euros per tal de desenvolupar actuacions de proximitat, de refor\u00e7 del petit comer\u00e7; projectes molt lligats a pol\u00edtiques de g\u00e8nere, projectes d\u2019emprenedoria estretament vinculats al territori. Ara s\u2019est\u00e0 treballant per \u00a0poder generar nous projectes amb l\u2019objectiu, en definitiva, que els barris de l\u2019\u00e0rea metropolitana que es troben en pitjor condicions puguin accedir a nous fons per generar m\u00e9s activitat i cohesi\u00f3 social.<\/p>\n
\n<\/strong>L\u2019\u00e0rea metropolitana ja t\u00e9 m\u00e9s ind\u00fastria que altres territoris, \u00e9s la concentraci\u00f3 industrial m\u00e9s gran d\u2019Espanya. Per\u00f2 la ind\u00fastria s\u2019ha de seguir potenciant perqu\u00e8 genera llocs de treball m\u00e9s ben retribu\u00efts i \u00e9s m\u00e9s resilient tamb\u00e9 davant les circumst\u00e0ncies adverses. Durant la pand\u00e8mia hem comprovat que no tenir ind\u00fastria produeix greus mancances perqu\u00e8 fins i tot ha calgut anar a buscar fora els equips de protecci\u00f3 individuals per als sanitaris o per a les persones que treballen en els serveis essencials. Apostar per mantenir l\u2019activitat industrial, la transformaci\u00f3 de mat\u00e8ries primeres m\u00e9s que no la distribuci\u00f3 final, \u00e9s un repte pel qual encara hem d\u2019apostar en major mesura.\u00a0S\u2019ha de dir, per\u00f2, que tenim moltes potencialitats i s\u2019est\u00e0 treballant en projectes realment interessants: amb el Pacte Industrial de la Regi\u00f3 Metropolitana estem generant un pool que treballa per estudiar les opcions industrials a partir de la mobilitat, que no \u00e9s solament l\u2019automoci\u00f3, tot i la seva import\u00e0ncia, sino tota la tecnologia que hi est\u00e0 relacionada. En aquest sentit, tenim oportunitats clar\u00edssimament amb el projecte de la vall de l\u2019Hidrogen de Tarragona, en el qual tamb\u00e9 hi est\u00e0 present l\u2019\u00c0MB. L\u2019hidrogen \u00e9s una gran oportunitat per generar mobilitat sostenible i a l\u2019\u00e0rea metropolitana \u00e9s evident que una xarxa d\u2019autobusos amb hidrogen verd pot ser una gran contribuci\u00f3 a una mobilitat m\u00e9s sostenible. Les aplicacions de l\u2019hidrogen com un vector energ\u00e8tic nou genera molta recerca i molts projectes emprenedors a l\u2019\u00e0rea. La potencialitat lligada a necessitats permet produir sinergies per desenvolupar sectors industrials concrets. A banda d\u2019aix\u00f2 \u00e9s evident la import\u00e0ncia del cotxe el\u00e8ctric i com de fonamental fora comptar amb una f\u00e0brica de bateries en l\u2019entorn metropolit\u00e0.<\/p>\n
\n<\/strong>No, segur. La digitalitzaci\u00f3, en sentit ampli, la necessitem per a tot. De fet estem aplicant la digitalitzaci\u00f3 de moltes maneres. Per una banda a la promoci\u00f3, a trav\u00e9s de les xarxes socials. A la ciutat de Barcelona s\u2019est\u00e0 posant en marxa un Marketplace de car\u00e0cter privat amb suport municipal, en el que hi podran participar totes les botigues exposant-hi els seus productes. El mateix faran els paradistes en el cas del Marketplace dels mercats, aquest de car\u00e0cter \u00a0p\u00fablic. \u00c9s molt important per al comer\u00e7 donar-se a con\u00e8ixer i poder competir amb les plataformes, per\u00f2 la digitalitzaci\u00f3 \u00e9s tamb\u00e9 molt rellevant en un altre sentit: permet que els petits comer\u00e7os puguin aplicar la tecnologia que ja fan servir els grans establiments per a presentar la seva oferta i fidelitzar al client i, finalment, la digitalitzaci\u00f3 \u00e9s imprescindible per gestionar els propis negocis. Avui el m\u00e9s important per al comer\u00e7 \u00e9s saber-se adaptar a un consumidor que est\u00e0 molt connectat a les xarxes, que mira productes en tot moment i que sovint compra de manera compulsiva o poc reflexionada.<\/p>\n![\"\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/uploads\/2021\/06\/FOTO-JOAN-TORRES-2.jpg\")
<\/p>\n
\nEn la pol\u00edtica metropolitana cal distingir entre l\u2019Autoritat Metropolitana del Transport, autoritat administrativa i pol\u00edtica que t\u00e9 compet\u00e8ncies en la planificaci\u00f3 i el control dels operadors i els propis operadors. El m\u00e9s important \u00e9s TMB que gestiona metro i autob\u00fas, seguit de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) i de Rodalies de Renfe. Tamb\u00e9 cal esmentar el tramvia com un operador menor pel que fa al nombre de passatgers transportats i les diferents empreses privades que operen a les \u00e0rees del Baix Llobregat, Badalona i el Vall\u00e8s. Treballen per concessi\u00f3 de l\u2019AMB a trav\u00e9s d\u2019una formula molt ben elaborada des de la perspectiva del control de la qualitat i d\u2019un cost ajustat a la prestaci\u00f3 del servei. Hi hem d\u2019afegir tamb\u00e9, perqu\u00e8 la mobilitat s\u2019ent\u00e9n des del punt de vista de l\u2019accessibilitat universal, tots els serveis que es presten a persones amb discapacitat. Sense oblidar el tema del taxi, pol\u00e8mic en aquest moment. El taxi convencional regulat per l\u2019Institut Metropolit\u00e0 del Taxi es troba ara amb una certa compet\u00e8ncia per part de les noves plataformes de contractaci\u00f3.<\/p>\n
\nTMB est\u00e0 avui oferint un excel\u00b7lent servei en autobusos. Des de la reforma de l\u2019ortogonalitat de les seves l\u00ednies dona resposta a moltes demandes de viatges que abans no es podien fer, tot i que \u00e9s evident que a causa de la pand\u00e8mia s\u2019han produ\u00eft davallades del 50, 60% en el volum de passatgers transportats, encara que ja s\u2019est\u00e0 recuperant. Est\u00e0 clar que el metro \u00e9s el gran mitj\u00e0 de transport p\u00fablic de Barcelona i la seva zona d\u2019influ\u00e8ncia m\u00e9s immediata. M\u00e9s enll\u00e0 de la conurbaci\u00f3, a escala regional metropolitana, cal parlar de Rodalies de Renfe que est\u00e0 en un moment molt interessant: el programa d\u2019actuaci\u00f3 de Renfe i d\u2019Adif (Administraci\u00f3 d\u2019Infraestructures Ferrovi\u00e0ries) preveu la incorporaci\u00f3 a Rodalies Catalunya de m\u00e9s de 50 trens que est\u00e0 fabricant ja Alstom a Santa Perpetua de Mogoda. Cal afegir-hi la remodelaci\u00f3 de la seguretat als t\u00fanels de Barcelona, les obres de soterrament de les vies de l\u2019Hospitalet de Llobregat, l\u2019eliminaci\u00f3 dels passos a nivell de Montcada, la millora substancial de la comunicaci\u00f3 ferrovi\u00e0ria en tota la regi\u00f3 de Barcelona que evitar\u00e0 transbordaments. L\u2019aposta d\u2019Adif i Renfe \u00e9s pragm\u00e0tica, preveu invertir 5.500 o 6.000 milions d\u2019euros en un per\u00edode d\u2019entre 5 i 8 anys amb la intenci\u00f3 de doblar la capacitat del sistema, passant dels 300.000 passatgers diaris transportats als 600.000. En el pla tamb\u00e9 es contempla la concepci\u00f3 multimodal del transport, \u00e9s a dir que les estacions siguin espais globals de mobilitat, amb punts de lloguer de bicicletes, cotxes o motos i que siguin tamb\u00e9 aparcaments. \u00c9s tamb\u00e9 el model de FGC que, per cert, ha planificat una important actuaci\u00f3 com \u00e9s la prolongaci\u00f3 de la l\u00ednia 8 entre Pla\u00e7a Espanya i Gr\u00e0cia per tal de connectar les l\u00ednies del Baix Llobregat amb les del Vall\u00e8s. En aquest rep\u00e0s tamb\u00e9 caldria incloure-hi el metro que ha d\u2019anar de l\u2019aeroport fins al centre de Barcelona i est\u00e0 clar, l\u2019acabament de la l\u00ednia 9, la reurbanitzaci\u00f3 de l\u2019estaci\u00f3 de Sants i la posada en marxa de la de Sagrera.<\/p>\n
\nHi ha un posicionament per part de Renfe, del RACC, dels operadors que comparteixen que la mobilitat ha de ser sostenible i confortable i ha de ser connectada. Els usuaris han de poder accedir al sistema de transports a trav\u00e9s d\u2019una plataforma digital no solament per saber quines opcions de despla\u00e7ament tenen sino tamb\u00e9 per contractar, per dir-ho d\u2019alguna manera, el viatge. La mobilitat segura, connectada i de qualitat ha de ser l\u2019alternativa que ofereix el transport p\u00fablic a aquells viatges que es fan avui en vehicle privat, en cotxe, amb la idea de que si el vehicle privat i el transport de mercaderies \u00e9s causant, com es diu, del 30,40% de la contaminaci\u00f3 i de certes malalties, sobretot de tipus respiratori, i amb efecte sobre el canvi clim\u00e0tic, pugui haver-hi un transvasament d\u2019usuaris. No es tracta com alguns pensen d\u2019una guerra al cotxe.<\/p>\n
\nEl ferrocarril \u00e9s un dels sistemes de transport m\u00e9s ecol\u00f2gics que hi ha, \u00e9s cert. Fran\u00e7a ha dit que prohibir\u00e0 els vols dom\u00e8stic que es puguin fer en dues hores i mitja de tren. Amb un tren que funcioni a una certa velocitat i comoditat em sembla raonable. Per\u00f2 per tal que el tren sigui raonablement competitiu amb l\u2019avi\u00f3 ha calgut construir un tren d\u2019alta velocitat a 300 km per hora que a tot l\u2019estat espanyol ha costat 60.000 milions d\u2019euros. En aquest sentit, cal dir que l\u2019AVE Barcelona-Madrid ha captat un 65% dels passatgers de l\u2019avi\u00f3 i que les noves ofertes de baix preu captaran nous viatgers que utilitzen el cotxe perqu\u00e8 els resulta m\u00e9s econ\u00f2mic que el tren.<\/p>\n
\nEn el tema de la nova pista sempre est\u00e0 present, \u00e9s clar, l\u2019element de l\u2019impacte ambiental, per\u00f2 sembla que es pot compensar, que es pot obrir un di\u00e0leg amb Aena. Si es considera que l\u2019espai protegit \u00e9s intocable estem al cap del carrer, per\u00f2 si es creu que es poden trobar alternatives, m\u00e9s inversions per reduir l\u2019impacte, crec que hi ha sortida. En l\u2019aspecte operatiu quan un aeroport \u00e9s o vol ser hub les connexions dels diferents vols de les companyies s\u00f3n la q\u00fcesti\u00f3 central. L\u2019alternativa de que et portin a Girona i hagis de fer una hora de transbordaments successius no \u00e9s atractiva per a les companyies. Vulguem o no l\u2019avio \u00e9s un element de molta comoditat i no es poden fer intercanvis massa costosos, s\u2019han de fer sobre una mateixa instal\u00b7laci\u00f3. Si volem competir amb Madrid, Paris o Amsterdam hem de tenir les caracter\u00edstiques d\u2019aquests aeroports, dels quals surten tots els vols. L\u2019aeroport de Girona pot estar especialitzat en unes certes l\u00ednies tur\u00edstiques, i el de Lleida, com ja est\u00e0 passant ara, en reparacions i manteniment. Crec que les coses s\u00f3n aix\u00ed. Em deixa acabar amb una frase de Walter Benjamin que m\u2019agrada molt? \u00c9s aquesta: substituir el rigor i el coneixement per un relat de les emocions \u00e9s nefast encara que sigui ben intencionat.<\/p>\n\n\n
\n share:<\/td>\n
<\/a>
\r\n\t\t\t\t\t\t<\/a>\r\n\t\t\t\t\t<\/div><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a>![\"Share\"](\"https:\/\/rethinkbcn.cat\/wp-content\/plugins\/ultimate-social-media-icons\/images\/share_icons\/Linkedin_Share\/en_US_share.svg\" "\\"Share\\"")
<\/a><\/div><\/div><\/div><\/div><\/div>
<\/a><\/div><\/div>
<\/a><\/div><\/div><\/div >