NÚRIA GÓMEZ MONFORT: “EL SECRET PERQUÈ EL COMERÇ TRADICIONAL ES MANTINGUI ÉS EL TRACTE PERSONAL”

Per Manel Manchón, periodista

Un orgull. I l’assumpció que la feina és excessiva, que tot recau en l’esforç personal. Podria treballar en un altre establiment, com a professional de l’orfebreria i guanyar-se bé la vida? Núria Gómez Monfort no en té cap dubte. Però admet que les compensacions també són enormes.

Dirigeix un negoci familiar que es manté des de fa cent anys al centre de Molins de Rei. La Joieria Monfort segueix la tradició, i tindrà en el fill de la Núria, l’Eloi, un successor, després que ell mateix descobrís que a casa podia llaurar-se un bon futur professional.

Núria Gómez Monfort ha viscut l’evolució de la seva ciutat, que ha crescut molt en els últims anys. Va agafar les regnes de la joieria de la mà de la seva mare, la Teresa, que continua sorpresa de la quantitat de gestions que suposa avui un negoci familiar: “M’ho diu quan em veu atrafegada, intentant arribar a tot. En els seus anys, s’obria i es tancava la persiana, es dedicaven moltes hores, però no calia pensar, per exemple, en com arribar a més clients a través de les xarxes socials”, assenyala la Núria.
Fa cent tres anys des que el besavi de la Núria, Lluís Monfort, va obrir la joieria a Molins de Rei. Les diferents generacions han confiat en un negoci que ha vist com aquella nena que anava amb els seus pares per comprar unes arracades de comunió, porta avui la seva filla per a un anell de bodes. Amb un tracte personal, la Núria explica que aquest és el “secret perquè el comerç tradicional es mantingui”.
La confiança, el zel en el qual es fa dia a dia, i la resiliència per poder complir amb tots els requisits burocràtics. Tot plegat forma part de la motxilla que ha heretat la Núria i que ara transmetrà al seu fill Eloi.
“No vam forçar res, però ell va anar veient que podia tenir-hi un futur, i el que vam fer a casa és convèncer-lo que havia de tenir ofici. Jo en tinc, amb el meu marit. Tots dos ens vam conèixer al Gremi de Joiers. El que reivindico és aquella figura de l’aprenent, de formar-se amb mestres, fins a adquirir l’ofici. I el meu fill ho ha fet, a més de veure’ns gairebé cada dia al negoci”, comenta la Núria.

Conciliació i transformació urbana

Les dificultats han estat grans. Amb una filla amb un problema de salut, a la Núria li ha anat molt bé que el negoci estigués als baixos de la casa familiar dels seus pares, que han estat determinants perquè ella pogués anar i venir. Els seus pares cuidaven els seus tres fills quan ella necessitava realitzar qualsevol gestió, fos professional o personal.
La Núria entén, com molts altres professionals, que Molins forma part d’un continu urbà. Es tracta de la Gran Barcelona. Abans, Molins era el gran centre de la comarca. Comptava amb un mercat ambulant i molts veïns dels voltants s’apropaven fins al centre de la vila. Núria Gómez Monfort admet que la inèrcia ha permès a Molins mantenir aquesta atracció, però que cada vegada és menor.
La responsable de la Joieria Monfort ha vist molts negocis tancats, un canvi progressiu en els usos d’aquests locals. Però també ha experimentat transformacions. El centre de Molins, com el d’altres ciutats metropolitanes, s’ha anat reinventant. I la Joieria Monfort segueix allà.
Pegues? Unes quantes. La Núria no entén la política de l’ajuntament. O sí que l’entén, però creu que podria millorar. El que passa és que es “posa difícil l’accés al centre”, i sembla que “es vulgui evitar i que es convidi a sortir del municipi una vegada s’hi s’aconsegueix entrar”. La lògica dels poders locals, la de buscar qualitat de vida per als centres històrics, per al passeig més que per al cotxe, complica les coses per a negocis com la Joieria Monfort, que necessita que hi accedeixin possibles compradors. “Falten aparcaments”, assegura.

El valor de l’ofici davant el món digital

A la joieria es poden adquirir rellotges de marca i joies de totes classes, però el més principal, el que diferencia el negoci de Monfort, és que està al servei del client: qui vol adaptar una determinada joia, qui la vol reparar després de molts anys sense utilitzar-la, qui busca un regal precís per a un familiar… “És el tracte personal el que ens aporta valor”, insisteix.

I les xarxes socials? El comerç tradicional, castigat per la venda electrònica, es reivindica, però és conscient que ha de fer un esforç. A l’àrea metropolitana dormen milions de persones que poden despertar-se amb un desig: el de regalar una joia original i personalitzada. Però caldrà buscar-les a través de les xarxes socials. “Ho sé, i hi estic concentrada en aquesta feina, encara que a vegades no arribi a tot”, admet la Núria.

La seguretat és una altra qüestió. Els joiers, però, s’ajuden entre ells, amb una comunicació contínua que ajuda a identificar sospitosos que han robat o han intentat robar en algun establiment. “Aquest és un altre gran problema, però estem tots en el sector molt a sobre, i amb la col·laboració de la policia”, conclou Núria Gómez Monfort, que pot exhibir el guardó obtingut als Premis Nacionals de Comerç de la Generalitat com a establiment centenari.

Per Manel Manchón, periodista

Un orgull. I l’assumpció que la feina és excessiva, que tot recau en l’esforç personal. Podria treballar en un altre establiment, com a professional de l’orfebreria i guanyar-se bé la vida? Núria Gómez Monfort no en té cap dubte. Però admet que les compensacions també són enormes.

Dirigeix un negoci familiar que es manté des de fa cent anys al centre de Molins de Rei. La Joieria Monfort segueix la tradició, i tindrà en el fill de la Núria, l’Eloi, un successor, després que ell mateix descobrís que a casa podia llaurar-se un bon futur professional.

Núria Gómez Monfort ha viscut l’evolució de la seva ciutat, que ha crescut molt en els últims anys. Va agafar les regnes de la joieria de la mà de la seva mare, la Teresa, que continua sorpresa de la quantitat de gestions que suposa avui un negoci familiar: “M’ho diu quan em veu atrafegada, intentant arribar a tot. En els seus anys, s’obria i es tancava la persiana, es dedicaven moltes hores, però no calia pensar, per exemple, en com arribar a més clients a través de les xarxes socials”, assenyala la Núria.
Fa cent tres anys des que el besavi de la Núria, Lluís Monfort, va obrir la joieria a Molins de Rei. Les diferents generacions han confiat en un negoci que ha vist com aquella nena que anava amb els seus pares per comprar unes arracades de comunió, porta avui la seva filla per a un anell de bodes. Amb un tracte personal, la Núria explica que aquest és el “secret perquè el comerç tradicional es mantingui”.
La confiança, el zel en el qual es fa dia a dia, i la resiliència per poder complir amb tots els requisits burocràtics. Tot plegat forma part de la motxilla que ha heretat la Núria i que ara transmetrà al seu fill Eloi.
“No vam forçar res, però ell va anar veient que podia tenir-hi un futur, i el que vam fer a casa és convèncer-lo que havia de tenir ofici. Jo en tinc, amb el meu marit. Tots dos ens vam conèixer al Gremi de Joiers. El que reivindico és aquella figura de l’aprenent, de formar-se amb mestres, fins a adquirir l’ofici. I el meu fill ho ha fet, a més de veure’ns gairebé cada dia al negoci”, comenta la Núria.

Conciliació i transformació urbana

Les dificultats han estat grans. Amb una filla amb un problema de salut, a la Núria li ha anat molt bé que el negoci estigués als baixos de la casa familiar dels seus pares, que han estat determinants perquè ella pogués anar i venir. Els seus pares cuidaven els seus tres fills quan ella necessitava realitzar qualsevol gestió, fos professional o personal.
La Núria entén, com molts altres professionals, que Molins forma part d’un continu urbà. Es tracta de la Gran Barcelona. Abans, Molins era el gran centre de la comarca. Comptava amb un mercat ambulant i molts veïns dels voltants s’apropaven fins al centre de la vila. Núria Gómez Monfort admet que la inèrcia ha permès a Molins mantenir aquesta atracció, però que cada vegada és menor.
La responsable de la Joieria Monfort ha vist molts negocis tancats, un canvi progressiu en els usos d’aquests locals. Però també ha experimentat transformacions. El centre de Molins, com el d’altres ciutats metropolitanes, s’ha anat reinventant. I la Joieria Monfort segueix allà.
Pegues? Unes quantes. La Núria no entén la política de l’ajuntament. O sí que l’entén, però creu que podria millorar. El que passa és que es “posa difícil l’accés al centre”, i sembla que “es vulgui evitar i que es convidi a sortir del municipi una vegada s’hi s’aconsegueix entrar”. La lògica dels poders locals, la de buscar qualitat de vida per als centres històrics, per al passeig més que per al cotxe, complica les coses per a negocis com la Joieria Monfort, que necessita que hi accedeixin possibles compradors. “Falten aparcaments”, assegura.

El valor de l’ofici davant el món digital

A la joieria es poden adquirir rellotges de marca i joies de totes classes, però el més principal, el que diferencia el negoci de Monfort, és que està al servei del client: qui vol adaptar una determinada joia, qui la vol reparar després de molts anys sense utilitzar-la, qui busca un regal precís per a un familiar… “És el tracte personal el que ens aporta valor”, insisteix.

I les xarxes socials? El comerç tradicional, castigat per la venda electrònica, es reivindica, però és conscient que ha de fer un esforç. A l’àrea metropolitana dormen milions de persones que poden despertar-se amb un desig: el de regalar una joia original i personalitzada. Però caldrà buscar-les a través de les xarxes socials. “Ho sé, i hi estic concentrada en aquesta feina, encara que a vegades no arribi a tot”, admet la Núria.

La seguretat és una altra qüestió. Els joiers, però, s’ajuden entre ells, amb una comunicació contínua que ajuda a identificar sospitosos que han robat o han intentat robar en algun establiment. “Aquest és un altre gran problema, però estem tots en el sector molt a sobre, i amb la col·laboració de la policia”, conclou Núria Gómez Monfort, que pot exhibir el guardó obtingut als Premis Nacionals de Comerç de la Generalitat com a establiment centenari.

ALTRES ARTICLES

PLANTEJAMENTS SOBRE EL FUTUR DE LA URBS JOSEP MARIA URETA: DECIDIR ABANS DEL PERQUÈ ALBERT MILIÁN: UNA MIRADA MIL·LENNISTA A LA BARCELONA DE DEMÀ LLUÍS BOADA: ESCALA TERRITORIAL I GESTIÓ MEDIAMBIENTAL

LA SAGRERA, EL NOU GRAN MOTOR METROPOLITÀ

Per Xavi Casinos, escriptor i periodista

Inversió estructura ferroviària: 900 M€
Inversió amb entorns: 2.400 M€
Direcció obra estació: Adif Alta Velocidad
Direcció obres amb entorns: Barcelona-Sagrera Alta Velocidad
Inici d’obres: 2010
Superfície estació: 260.000 m2
Superfície Pla Sant Andreu-Sagrera: 3,7 km2

L’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana ha viscut gairebé tota la seva vida a la Sagrera, barri de Barcelona des d’on ha desenvolupat no només la seva activitat professional, sinó també una de social molt intensa, aportant idees urbanístiques per a tot el districte de Sant Andreu i promovent iniciatives culturals com la Nau Ivanow. No pot evitar aquests dies admirar amb orgull com l’estructura de la futura estació de la Sagrera comença a emergir. I no pot evitar-ho perquè ell va ser qui, a la dècada de 1980, es va inventar el projecte d’estació, que en aquells anys es pensava com destí de la futura alta velocitat procedent de França.
Han passat unes quantes dècades i el paper d’ideòleg de Basiana en el desenvolupament del Pla Sant Andreu-Sagrera ha quedat una mica en l’oblit i poc reconegut, o només per uns quants que vam viure el seu entusiasme en aquells temps pre i post-olímpics. Basiana es va associar amb l’arquitecte de fama mundial Norman Foster —coneixia Barcelona perquè va dissenyar la torre de comunicacions de Collserola—, i junts van donar forma a un projecte de desenvolupament urbanístic que abastava des de Glòries a la Trinitat al llarg dels quatre kilòmetres d’una gran ferida sobre la que corren els trens i que separa els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. El seu projecte era molt ambiciós i preveia omplir d’habitatges, equipaments i activitat econòmica els voltants de l’estació i al llarg de la citada gran cicatriu urbanística.
Barcelona, però, tot just sortia aleshores de la gran transformació vinculada als Jocs del 92. Quedaven encara moltes obres pendents enmig de la conseqüent crisi post-olímpica. Van presentar la idea a l’Ajuntament i a la Generalitat, però en aquell moment ningú estava per dur a terme aquella gran inversió. Fins i tot, la van anar a buscar als Estats Units. Van trobar un potencial inversor a Chicago. Era Ware Travelstead, que estava construint l’hotel Arts a Barcelona. Però la seva promotora va fer fallida, motiu pel qual l’hotel no va estar llest per a l’Olimpíada.

En definitiva, el projecte de Basiana i Foster va quedar en un calaix, però el seu esperit es manté en l’actual, que l’alcalde Jaume Collboni va presentar fa unes setmanes en la tradicional i anual compareixença organitzada pel Col·legi de Periodistes. A més de l’estació, el pla que l’arquitecte de la Sagrera i el britànic havien dibuixat estava presidit per un gran parc lineal travessat al llarg de tot el seu recorregut per un llac en forma de riu que recordava el pas per la zona del Rec Comtal, l’antiga sèquia medieval que duia aigua des de Montcada a Barcelona.
Els dos arquitectes van plantar la llavor d’un ambiciós pla que, malgrat haver deixat enrere els seus promotors, ha anat avançant i avui és un dels grans projectes estratègics de la capital catalana, juntament amb d’altres com el futur Clínic i el hub audiovisual de les Tres Xemeneies. La Sagrera és molt més que una estació de tren. És el motor urbanístic per a tot el sector de Glòries a la Trinitat i té una transcendència i centralitat metropolitana, ja que hi pararan trens d’alta velocitat, mitja distància, Rodalies i tres línies de metro, a més d’una terminal d’autobusos. Serà un gran intercanviador i, amb Sants, consolidarà un sistema ferroviari de doble capçalera per a la ciutat.
En la seva conferència, Collboni va desplegar el que comportarà per a Barcelona l’estació, que hauria d’entrar en funcionament el 2032, i el desenvolupament urbanístic que farà possible. L’alcalde va anunciar que, d’entrada, s’invertiran 260 milions d’euros fins al 2031 i va destacar també que el parc lineal sumarà 36 hectàrees i serà el més gran de Barcelona, el doble que el de la Ciutadella.
Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics. Suposarà, entre d’altres coses, la trobada de dos districtes que es donen l’esquena des de fa dècades. Ara es podran cosir els diferents barris de banda i banda d’aquesta immensa cicatriu. També s’aprofitarà per construir nous habitatges. Hi ha previstos 11.300, dels que quasi la meitat seran protegits per tal de contribuir a superar la crisi habitacional, avui la principal preocupació dels barcelonins. Aquestes nous pisos es distribuiran en tots els sectors inclosos en el desenvolupament urbanístic, com els entorns de l’estació i els àmbits de Prim, de les antigues fàbriques de La Maquinista, Colorants i Mercedes, i les casernes de Sant Andreu.
Els usos habitacionals es combinaran amb diversos equipaments educatius, sanitaris, esportius i socials. Està previst que aquesta nova àrea de centralitat tingui una alta activitat econòmica també. Seran uns 480.000 metres quadrats de sostre dedicats a usos comercials, terciaris i hotelers que proporcionaran 10.000 llocs de treball.
Quan ara Xavier Basiana veu les notícies que ho expliquen, recorda que aquest va ser un dia el seu somni. Li queda el consol que ell ho va començar tot.

Per Xavi Casinos, escriptor i periodista

Inversió estructura ferroviària: 900 M€
Inversió amb entorns: 2.400 M€
Direcció obra estació: Adif Alta Velocidad
Direcció obres amb entorns: Barcelona-Sagrera Alta Velocidad
Inici d’obres: 2010
Superfície estació: 260.000 m2
Superfície Pla Sant Andreu-Sagrera: 3,7 km2

L’arquitecte i fotògraf Xavier Basiana ha viscut gairebé tota la seva vida a la Sagrera, barri de Barcelona des d’on ha desenvolupat no només la seva activitat professional, sinó també una de social molt intensa, aportant idees urbanístiques per a tot el districte de Sant Andreu i promovent iniciatives culturals com la Nau Ivanow. No pot evitar aquests dies admirar amb orgull com l’estructura de la futura estació de la Sagrera comença a emergir. I no pot evitar-ho perquè ell va ser qui, a la dècada de 1980, es va inventar el projecte d’estació, que en aquells anys es pensava com destí de la futura alta velocitat procedent de França.
Han passat unes quantes dècades i el paper d’ideòleg de Basiana en el desenvolupament del Pla Sant Andreu-Sagrera ha quedat una mica en l’oblit i poc reconegut, o només per uns quants que vam viure el seu entusiasme en aquells temps pre i post-olímpics. Basiana es va associar amb l’arquitecte de fama mundial Norman Foster —coneixia Barcelona perquè va dissenyar la torre de comunicacions de Collserola—, i junts van donar forma a un projecte de desenvolupament urbanístic que abastava des de Glòries a la Trinitat al llarg dels quatre kilòmetres d’una gran ferida sobre la que corren els trens i que separa els districtes de Sant Andreu i Sant Martí. El seu projecte era molt ambiciós i preveia omplir d’habitatges, equipaments i activitat econòmica els voltants de l’estació i al llarg de la citada gran cicatriu urbanística.
Barcelona, però, tot just sortia aleshores de la gran transformació vinculada als Jocs del 92. Quedaven encara moltes obres pendents enmig de la conseqüent crisi post-olímpica. Van presentar la idea a l’Ajuntament i a la Generalitat, però en aquell moment ningú estava per dur a terme aquella gran inversió. Fins i tot, la van anar a buscar als Estats Units. Van trobar un potencial inversor a Chicago. Era Ware Travelstead, que estava construint l’hotel Arts a Barcelona. Però la seva promotora va fer fallida, motiu pel qual l’hotel no va estar llest per a l’Olimpíada.

En definitiva, el projecte de Basiana i Foster va quedar en un calaix, però el seu esperit es manté en l’actual, que l’alcalde Jaume Collboni va presentar fa unes setmanes en la tradicional i anual compareixença organitzada pel Col·legi de Periodistes. A més de l’estació, el pla que l’arquitecte de la Sagrera i el britànic havien dibuixat estava presidit per un gran parc lineal travessat al llarg de tot el seu recorregut per un llac en forma de riu que recordava el pas per la zona del Rec Comtal, l’antiga sèquia medieval que duia aigua des de Montcada a Barcelona.
Els dos arquitectes van plantar la llavor d’un ambiciós pla que, malgrat haver deixat enrere els seus promotors, ha anat avançant i avui és un dels grans projectes estratègics de la capital catalana, juntament amb d’altres com el futur Clínic i el hub audiovisual de les Tres Xemeneies. La Sagrera és molt més que una estació de tren. És el motor urbanístic per a tot el sector de Glòries a la Trinitat i té una transcendència i centralitat metropolitana, ja que hi pararan trens d’alta velocitat, mitja distància, Rodalies i tres línies de metro, a més d’una terminal d’autobusos. Serà un gran intercanviador i, amb Sants, consolidarà un sistema ferroviari de doble capçalera per a la ciutat.
En la seva conferència, Collboni va desplegar el que comportarà per a Barcelona l’estació, que hauria d’entrar en funcionament el 2032, i el desenvolupament urbanístic que farà possible. L’alcalde va anunciar que, d’entrada, s’invertiran 260 milions d’euros fins al 2031 i va destacar també que el parc lineal sumarà 36 hectàrees i serà el més gran de Barcelona, el doble que el de la Ciutadella.
Sens dubte, el pla Sant Andreu-Sagrera és la transformació més important desprès de la dels Jocs Olímpics. Suposarà, entre d’altres coses, la trobada de dos districtes que es donen l’esquena des de fa dècades. Ara es podran cosir els diferents barris de banda i banda d’aquesta immensa cicatriu. També s’aprofitarà per construir nous habitatges. Hi ha previstos 11.300, dels que quasi la meitat seran protegits per tal de contribuir a superar la crisi habitacional, avui la principal preocupació dels barcelonins. Aquestes nous pisos es distribuiran en tots els sectors inclosos en el desenvolupament urbanístic, com els entorns de l’estació i els àmbits de Prim, de les antigues fàbriques de La Maquinista, Colorants i Mercedes, i les casernes de Sant Andreu.
Els usos habitacionals es combinaran amb diversos equipaments educatius, sanitaris, esportius i socials. Està previst que aquesta nova àrea de centralitat tingui una alta activitat econòmica també. Seran uns 480.000 metres quadrats de sostre dedicats a usos comercials, terciaris i hotelers que proporcionaran 10.000 llocs de treball.
Quan ara Xavier Basiana veu les notícies que ho expliquen, recorda que aquest va ser un dia el seu somni. Li queda el consol que ell ho va començar tot.

ALTRES ARTICLES

EL PROJECTE METROPOLITÀ. UNA REFLEXIÓ ESTRATÈGIES PER A UNA ECONOMIA METROPOLITANA POST-COVID-19 LA PROPOSTA DE LES SUPERILLES A ANÀLISI CARLOS FERRATER: DECÀLEG PER A UNA GESTIÓ SOSTENIBLE

DEL REPTE DE LA IA A LA BARCELONA SOCIAL: CINC MESOS D’ANÀLISI METROPOLITÀ

A les portes del mes de maig, fem un exercici de mirar enrere per resumir i revisar les principals línies que hem tractat al llarg d’aquests cinc mesos intensos marcats per la celebració dels 15 anys de la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

A principi d’any vam publicar la sèrie d’entrevistes de Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i  Professora de Ciència Política UPF, a personalitats del món polític, començat per l’alcalde Jaume Collboni, i seguit de Núria Marín Martínez, Xavier Trias i Artur Mas. Poden recuperar-les clicant aquí.

D’altra banda, es va presentar el V Informe RethinkBCN amb un acte a Foment de Treball en què van participar Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials Foment del Treball, Felipe Campos, conseller delegat d ’Aigües de Barcelona i director d ’Acció Social de Veolia, Joan Clos, exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, la periodista Glòria Marín, i Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball. La presentació de l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya” va anar a càrrec del Sr. Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials. Aquest cinquè informe té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen. Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials. Per accedir al IV Informe Rethink BCN poden clicar aquí. També poden recuperar el vídeo de la presentació aqui.

Alguns dels temes que s’han abordat han estat seguint el pols de l’actualitat, com per exemple l’article de Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia, al voltant de la Intel·ligència artifical i el seu impacte a Catalunya. Segons Grau, l’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i dotant empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat. Respecte a la fita “Catalunya IA 2030”, considera que és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat. Poden recuperar l’article sencer aquí.

Manel Manchón, de la seva banda, ha publicat una interessant conversa amb Rosa Ribas, l’escriptora que va créixer a El Prat del Llobregat i que ha tornat a viure-hi després d’haver viscut trenta anys a Alemany, una entrevista que poden tornar a llegir aquí. Ribas, que ha rebut molt bones crítiques per la seva saga sobre ‘els detectius Hernández’, subratlla la necessitat que l’oferta cultural “ha de ser de qualitat, el que ofereixin aquestes ciutats metropolitanes ha de ser d’alt nivell, rebutjant, per tant, un cert paternalisme, que es vulgui prestar atenció com si fos una mena de favor”.

Una altra conversa imperdible de Manchón és la que va tenir amb Joan Manuel Sevillano,Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, que explica els principals aspectes del projecte de Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia de Barcelona. Un dels punts que ha destacat és la col·laboració entre la iniciativa privada i el sector públic en l’àmbit cultural. Podeu rellegir el text aquí. La importància del sector privat també ha estat un dels temes centrals de l’entrevista de Manchon amb  l’emprenedora Helena Torras, que reivindica la suma d’esforços del sector públic i privat i la necessitat de continuar acollint talent estranger a Barcelona en una fructifera entrevista que poden recuperar aquí.

Finalment, Manel Manchón ha parlat amb Enrique Tomás, un “botiguer” badaloní que s’ha obert camí en el negoci dels pernils, i que repassa en aquesta entrevista els canvis profunds que han transformat Badalona els darrers anys. “Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”, afirma Tomás. Poden rellegir l’entrevista sencera aquí.

Pel que fa als actes més destacats, sobresurt el diàleg dins el cicle Fer Metròpoli a Foment del Treball amb l’alcalde Jaume Collboni celebrat el 8 d’abril i en el qual ha defensat la seva visió de Barcelona que posa en el centre als ciutadans, alhora que aposta per la projecció de futur gràcies als grans esdeveniments i als projectes transformadors. Poden accedir a la crònica de l’esdeveniment aquí.

Un altre moment àlgid ha estat la presentació que ha fet l’exregidor de Cultura de Barcelona i ex Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell del seu assaig Barcelona: una immersió ràpida. Mascarell hi tracta, entre d’altres temes, sobre l’encaix entre la capital catalana i Catalunya. Poden revisar l’article aquí.

I finalment, farem menció al darrer acte celebrat a Foment el mes de maig: el diàleg sobre La Barcelona Social, amb el subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. Durant el diàleg s’ha aprofundit el paper clau que té “la Barcelona Social” a la ciutat i la seva àrea metropolitana, donat que atén més de dos milions de persones l’any i mobilitza més de mig milió de voluntaris, fet que representa entre l’1% i el 2,3% de l’ocupació total. Poden rellegir la crònica de l’acte aquí.

A les portes del mes de maig, fem un exercici de mirar enrere per resumir i revisar les principals línies que hem tractat al llarg d’aquests cinc mesos intensos marcats per la celebració dels 15 anys de la creació de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB).

A principi d’any vam publicar la sèrie d’entrevistes de Marta Pascal, CEO de Pascal&Partners i  Professora de Ciència Política UPF, a personalitats del món polític, començat per l’alcalde Jaume Collboni, i seguit de Núria Marín Martínez, Xavier Trias i Artur Mas. Poden recuperar-les clicant aquí.

D’altra banda, es va presentar el V Informe RethinkBCN amb un acte a Foment de Treball en què van participar Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials Foment del Treball, Felipe Campos, conseller delegat d ’Aigües de Barcelona i director d ’Acció Social de Veolia, Joan Clos, exalcalde de Barcelona i expresident de l’AMB, la periodista Glòria Marín, i Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball. La presentació de l’informe “Repensar la metròpoli. Perspectives de futur de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, 15 anys després de l’aprovació de la llei de la seva creació al Parlament de Catalunya” va anar a càrrec del Sr. Fèlix Riera, director de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials. Aquest cinquè informe té com a objectiu posar en relleu la importància que ha tingut, té i tindrà l’Àrea Metropolitana de Barcelona i la seva evolució per al sistema de ciutats que la componen. Una evolució que està determinada pels canvis demogràfics, els nous models i pautes de vida de la ciutadania, l’impacte del canvi climàtic, la crisi de l’habitatge, la seguretat, l’impacte del turisme i les desigualtats socials. Per accedir al IV Informe Rethink BCN poden clicar aquí. També poden recuperar el vídeo de la presentació aqui.

Alguns dels temes que s’han abordat han estat seguint el pols de l’actualitat, com per exemple l’article de Josep Grau, consultor en estratègia i tecnologia, al voltant de la Intel·ligència artifical i el seu impacte a Catalunya. Segons Grau, l’objectiu és que Catalunya lideri aquest canvi des d’una perspectiva industrial, social i democràtica, amb l’objectiu de maximitzar els oportunitats de la IA, reconeixent els riscos i dotant empreses, administracions i societat en general de les eines necessàries per a enfrontar-se a la IA amb responsabilitat. Respecte a la fita “Catalunya IA 2030”, considera que és l’aposta estratègica catalana per una IA inclusiva, sostenible i vertebradora del territori, connectant la recerca amb l’empresa, educació i el sector públic, per a poder construir un futur digital amb valors democràtics i d’equitat. Poden recuperar l’article sencer aquí.

Manel Manchón, de la seva banda, ha publicat una interessant conversa amb Rosa Ribas, l’escriptora que va créixer a El Prat del Llobregat i que ha tornat a viure-hi després d’haver viscut trenta anys a Alemany, una entrevista que poden tornar a llegir aquí. Ribas, que ha rebut molt bones crítiques per la seva saga sobre ‘els detectius Hernández’, subratlla la necessitat que l’oferta cultural “ha de ser de qualitat, el que ofereixin aquestes ciutats metropolitanes ha de ser d’alt nivell, rebutjant, per tant, un cert paternalisme, que es vulgui prestar atenció com si fos una mena de favor”.

Una altra conversa imperdible de Manchón és la que va tenir amb Joan Manuel Sevillano,Managing Director de Stoneweg Places and Experiences, que explica els principals aspectes del projecte de Museu Carmen Thyssen a l’antic cinema Comèdia de Barcelona. Un dels punts que ha destacat és la col·laboració entre la iniciativa privada i el sector públic en l’àmbit cultural. Podeu rellegir el text aquí. La importància del sector privat també ha estat un dels temes centrals de l’entrevista de Manchon amb  l’emprenedora Helena Torras, que reivindica la suma d’esforços del sector públic i privat i la necessitat de continuar acollint talent estranger a Barcelona en una fructifera entrevista que poden recuperar aquí.

Finalment, Manel Manchón ha parlat amb Enrique Tomás, un “botiguer” badaloní que s’ha obert camí en el negoci dels pernils, i que repassa en aquesta entrevista els canvis profunds que han transformat Badalona els darrers anys. “Badalona ja no té res a veure a la ciutat que vaig viure de petit i jove”, afirma Tomás. Poden rellegir l’entrevista sencera aquí.

Pel que fa als actes més destacats, sobresurt el diàleg dins el cicle Fer Metròpoli a Foment del Treball amb l’alcalde Jaume Collboni celebrat el 8 d’abril i en el qual ha defensat la seva visió de Barcelona que posa en el centre als ciutadans, alhora que aposta per la projecció de futur gràcies als grans esdeveniments i als projectes transformadors. Poden accedir a la crònica de l’esdeveniment aquí.

Un altre moment àlgid ha estat la presentació que ha fet l’exregidor de Cultura de Barcelona i ex Conseller de Cultura de la Generalitat Ferran Mascarell del seu assaig Barcelona: una immersió ràpida. Mascarell hi tracta, entre d’altres temes, sobre l’encaix entre la capital catalana i Catalunya. Poden revisar l’article aquí.

I finalment, farem menció al darrer acte celebrat a Foment el mes de maig: el diàleg sobre La Barcelona Social, amb el subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. Durant el diàleg s’ha aprofundit el paper clau que té “la Barcelona Social” a la ciutat i la seva àrea metropolitana, donat que atén més de dos milions de persones l’any i mobilitza més de mig milió de voluntaris, fet que representa entre l’1% i el 2,3% de l’ocupació total. Poden rellegir la crònica de l’acte aquí.

ALTRES ARTICLES

JOSEP GRAU: L’OPORTUNITAT DELS FONS EUROPEUS NEW GENERATION JOSEP ACEBILLO: TENDÈNCIES AEROPORTUÀRIES LLUÍS BASSAT: LA GRAN BARCELONA EMMA RIVEROLA: UNA CASA SENSE REIXES

EL POTENCIAL HUMÀ, COHESIONADOR I ECONÒMIC DE LA BARCELONA SOCIAL

El darrer debat organitzat per RethinkBCN ha versat sobre “La Barcelona Social” i ha comptat amb la participació del subdirector general de la Fundació “La Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. El debat ha servit per portar a la llum el gran potencial cohesionador, humà i econòmic de transformació que té l’ecosistema social de la ciutat i que emergeix com a tret diferenciador de Barcelona arrelat en la seva història recent.

El president de Foment del Treball i de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), Josep Sánchez Llibre, durant la benvinguda de l’acte, celebrat el 21 d’abril a la seu de Foment, s’ha referit a l’actiu “no tan visible” que té la ciutat i que és la “Barcelona Social”, i ha explicat que “és un ecosistema clau que atén més de 2 milions de persones cada any i que mobilitza mig milió de voluntaris, fet que suposa entre un 1% i un 2% de la població total”.

Consciència col·lectiva i cohesió social

Josep Sánchez Llibre ha dit que “hem de fer emergir amb més força la consciència col·lectiva”. “Si unim la capacitat de la inversió pública i privada, si reforcem les aliances entre empreses, entitats socials i administracions, i si situem les persones al centre de les decisions, Catalunya pot esdevenir una de les primeres regions d’Europa en basar el seu creixement i la seva prosperitat en el desenvolupament de polítiques i iniciatives socials amb impacte real”. “Perquè la cohesió social no és només una exigència moral. És també una condició indispensable per a una economia forta, una societat estable i un país amb futur”, ha remarcat.

El conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, qui ha obert la sessió, s’ha centrat en destacar que “la Barcelona social és una de les grans fortaleses del nostre model de ciutat”, i ha afegit que “aquest model no seria possible sense la suma de mirades que han d’anar de la mà”, referint-se a institucions, empreses i entitats socials. Per a Felipe Campos, “quan treballem junts som capaços de fer una ciutat més cohesionada i amb més futur”.

La lluita contra la desigualtat

En el posterior diàleg, conduït per la periodista Glòria Marín, hi han participat el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet, qui ha impulsat personalment la Fundació GetUP per facilitar la inserció laboral de persones vulnerables mitjançant un acompanyament integral.

Marc Simón ha destacat la tasca que duu a terme la Fundació “La Caixa”, i ha destacat “els esforços que fan en la lluita contra la pobresa infantil”. Simón ha dit que atenen cada any uns 8.000 nens i nenes, i també ha destacat la feina que fan en l’atenció a les persones grans, “amb més de 50.000 persones participant en els diferents programes i centres”. També ha posat èmfasi en el programa d’atenció a persones que pateixen malalties terminals “on estem donant servei a 3.500 pacients”, ha dit.

Per la seva part, Llum Delàs ha remarcat el valor del treball conjunt entre empresa i entitats sense ànim de lucre, i ha dit que “m’agrada veure l’empresa que contribueix a treure la gent de la fragilitat”. “Les fragilitats ens estan separant, i contribuir a ajuntar és el que m’impulsa a treballar per construir”, ha relatat.

La Fundació Roure és una entitat arrelada a Ciutat Vella, que atén necessitats bàsiques com l’alimentació, la inserció laboral, l’acompanyament a les persones grans o l’habitatge digne. Delàs ha explicat que “a través dels nostres projectes acompanyem les persones grans i famílies que pateixen una situació de vulnerabilitat i les ajudem a sortir-se’n donant eines perquè cadascú sigui el més autònom possible”.

Per la seva part, l’impulsor de la Fundació GetUP, Guillermo Vallet, ha reflexionat sobre “la importància de trobar l’equilibri entre ajuda per impulsar vides però no donar per entès que rebre ajudes ha de ser un modus vivendi”. Vallet ha dit que “cal aconseguir que la gent pugui sortir de la precarietat i pugui ser el més autònom possible”. La seva fundació dona suport a famílies en risc d’exclusió social a través de la feina i treballen també en la formació en temes com l’economia familiar, el benestar emocional i el suport també en temes d’habitatge, criança, papers, etc. tot plegat per “donar eines que permetin a les famílies ser autosuficients amb el temps”, ha explicat.

La tradició mutualista de Barcelona, de la qual “la Barcelona Social” actual n’és part, ha estat també recordada per Llum Delàs en citar la Sagrada Família com a cas d’èxit “arrelat a la nostra societat”, ja que ha estat construïda gràcies a “la fe i la caritat” i ara es manté gràcies al turisme.

Una crida a enfortir la col·laboració publicoprivada, conèixer la gent i els seus problemes des de la proximitat i des de l’acompanyament de les persones vulnerables, i l’impacte de la cohesió social en la salut han estat altres temes compartits pels participants en el diàleg.

La cloenda de l’acte l’ha realitzat el president de la Comissió d’Esports de Foment del Treball i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva, qui ha destacat el treball professional i exitós que duen a terme les entitats socials. A més, ha ressaltat el compromís social de les empreses, que acompanyen les entitats per fer una societat millor: “hem de tenir en compte el balanç econòmic i el balanç social”. I ha assegurat que “Barcelona serà social o no serà”.

La jornada ha comptat amb l’assistència de representants del món polític i social de la ciutat.

Cicle “Fer metròpoli”

Avui ha tingut lloc el segon acte de l’any del cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, que desenvolupa les ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.

El darrer debat organitzat per RethinkBCN ha versat sobre “La Barcelona Social” i ha comptat amb la participació del subdirector general de la Fundació “La Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. El debat ha servit per portar a la llum el gran potencial cohesionador, humà i econòmic de transformació que té l’ecosistema social de la ciutat i que emergeix com a tret diferenciador de Barcelona arrelat en la seva història recent.

El president de Foment del Treball i de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials (SBEES), Josep Sánchez Llibre, durant la benvinguda de l’acte, celebrat el 21 d’abril a la seu de Foment, s’ha referit a l’actiu “no tan visible” que té la ciutat i que és la “Barcelona Social”, i ha explicat que “és un ecosistema clau que atén més de 2 milions de persones cada any i que mobilitza mig milió de voluntaris, fet que suposa entre un 1% i un 2% de la població total”.

Consciència col·lectiva i cohesió social

Josep Sánchez Llibre ha dit que “hem de fer emergir amb més força la consciència col·lectiva”. “Si unim la capacitat de la inversió pública i privada, si reforcem les aliances entre empreses, entitats socials i administracions, i si situem les persones al centre de les decisions, Catalunya pot esdevenir una de les primeres regions d’Europa en basar el seu creixement i la seva prosperitat en el desenvolupament de polítiques i iniciatives socials amb impacte real”. “Perquè la cohesió social no és només una exigència moral. És també una condició indispensable per a una economia forta, una societat estable i un país amb futur”, ha remarcat.

El conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, qui ha obert la sessió, s’ha centrat en destacar que “la Barcelona social és una de les grans fortaleses del nostre model de ciutat”, i ha afegit que “aquest model no seria possible sense la suma de mirades que han d’anar de la mà”, referint-se a institucions, empreses i entitats socials. Per a Felipe Campos, “quan treballem junts som capaços de fer una ciutat més cohesionada i amb més futur”.

La lluita contra la desigualtat

En el posterior diàleg, conduït per la periodista Glòria Marín, hi han participat el subdirector general de la Fundació ”la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet, qui ha impulsat personalment la Fundació GetUP per facilitar la inserció laboral de persones vulnerables mitjançant un acompanyament integral.

Marc Simón ha destacat la tasca que duu a terme la Fundació “La Caixa”, i ha destacat “els esforços que fan en la lluita contra la pobresa infantil”. Simón ha dit que atenen cada any uns 8.000 nens i nenes, i també ha destacat la feina que fan en l’atenció a les persones grans, “amb més de 50.000 persones participant en els diferents programes i centres”. També ha posat èmfasi en el programa d’atenció a persones que pateixen malalties terminals “on estem donant servei a 3.500 pacients”, ha dit.

Per la seva part, Llum Delàs ha remarcat el valor del treball conjunt entre empresa i entitats sense ànim de lucre, i ha dit que “m’agrada veure l’empresa que contribueix a treure la gent de la fragilitat”. “Les fragilitats ens estan separant, i contribuir a ajuntar és el que m’impulsa a treballar per construir”, ha relatat.

La Fundació Roure és una entitat arrelada a Ciutat Vella, que atén necessitats bàsiques com l’alimentació, la inserció laboral, l’acompanyament a les persones grans o l’habitatge digne. Delàs ha explicat que “a través dels nostres projectes acompanyem les persones grans i famílies que pateixen una situació de vulnerabilitat i les ajudem a sortir-se’n donant eines perquè cadascú sigui el més autònom possible”.

Per la seva part, l’impulsor de la Fundació GetUP, Guillermo Vallet, ha reflexionat sobre “la importància de trobar l’equilibri entre ajuda per impulsar vides però no donar per entès que rebre ajudes ha de ser un modus vivendi”. Vallet ha dit que “cal aconseguir que la gent pugui sortir de la precarietat i pugui ser el més autònom possible”. La seva fundació dona suport a famílies en risc d’exclusió social a través de la feina i treballen també en la formació en temes com l’economia familiar, el benestar emocional i el suport també en temes d’habitatge, criança, papers, etc. tot plegat per “donar eines que permetin a les famílies ser autosuficients amb el temps”, ha explicat.

La tradició mutualista de Barcelona, de la qual “la Barcelona Social” actual n’és part, ha estat també recordada per Llum Delàs en citar la Sagrada Família com a cas d’èxit “arrelat a la nostra societat”, ja que ha estat construïda gràcies a “la fe i la caritat” i ara es manté gràcies al turisme.

Una crida a enfortir la col·laboració publicoprivada, conèixer la gent i els seus problemes des de la proximitat i des de l’acompanyament de les persones vulnerables, i l’impacte de la cohesió social en la salut han estat altres temes compartits pels participants en el diàleg.

La cloenda de l’acte l’ha realitzat el president de la Comissió d’Esports de Foment del Treball i de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva, qui ha destacat el treball professional i exitós que duen a terme les entitats socials. A més, ha ressaltat el compromís social de les empreses, que acompanyen les entitats per fer una societat millor: “hem de tenir en compte el balanç econòmic i el balanç social”. I ha assegurat que “Barcelona serà social o no serà”.

La jornada ha comptat amb l’assistència de representants del món polític i social de la ciutat.

Cicle “Fer metròpoli”

Avui ha tingut lloc el segon acte de l’any del cicle, impulsat per RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, que desenvolupa les ponències per a contribuir a fer visible la importància del fet metropolità seguint la línia de la publicació ‘Repensar la metròpoli. Fer metròpoli’ de RethinkBCN. Aquest espai web, posat en marxa el març del 2021, ha publicat els punts de vista de més d’una cinquantena d’autors a través de ponències, entrevistes, articles i/o trobades, sobre quines haurien de ser les actuacions que s’han d’abordar per millorar el desenvolupament de la regió metropolitana i fer-la visible a la ciutadania. Tots ells consideren la metròpoli com l’espai per impulsar la recuperació econòmica, l’aposta tecnològica, el creixement econòmic i la millora dels serveis als ciutadans.

ALTRES ARTICLES

JAUME COLLBONI DEMANA ‘MÉS METRÒPOLI’ PER AFRONTAR ELS REPTES DE BARCELONA EL VALOR ESTRATÈGIC DE LES INFRAESTRUCTURES TECNOLÒGIQUES PER A LA METRÒPOLI LA BARCELONA METROPOLITANA: EL PLA DE CATALUNYA AL MÓN CARLOS CABRERA: LA PLANIFICACIÓ URBANÍSTICA EN LA GRAN METRÒPOLI DE BARCELONA

RETHINKBCN: DIÀLEG SOBRE LA BARCELONA SOCIAL

Rethink BCN i la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) organitzen el proper dimarts, dia 21 d’abril, a les 9.30 hores, un diàleg sobre “La Barcelona Social” amb el subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. L’acte es farà a la seu de Foment del Treball (Vila Laietana, 32 de Barcelona).

La benvinguda de la sessió anirà a càrrec del president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. L’acte serà presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, i el debat serà conduït per la periodista Glòria Marín. La cloenda de l’acte la farà el vicepresident de Foment del Treball i president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva.

Durant el diàleg es pretén aprofundir en el paper clau que té “la Barcelona Social” a la ciutat i la seva àrea metropolitana, donat que atén més de dos milions de persones l’any i mobilitza més de mig milió de voluntaris, fet que representa entre l’1% i el 2,3% de l’ocupació total.

En aquest context, destaca la Fundació Roure, situada al districte de Ciutat Vella de Barcelona, que combina atenció social, formació laboral i economia circular mitjançant la gestió de comerços solidaris, tallers d’inserció i programes d’acompanyament a persones grans o en situació vulnerable; l’Obra Social de la Fundació ”la Caixa”, que desenvolupa una funció clau a tot Catalunya a través d’accions socials orientades a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables; i també la Fundació GetUp, iniciativa social impulsada personalment per Guillermo Vallet, amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral de persones vulnerables mitjançant un acompanyament integral.

El debat es podrà seguir en streaming per la pàgina web de RethinkBCN.

Rethink BCN i la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES) organitzen el proper dimarts, dia 21 d’abril, a les 9.30 hores, un diàleg sobre “La Barcelona Social” amb el subdirector general d’Afers Socials de la Fundació “la Caixa”, Marc Simón, la presidenta de la Fundació Roure, Llum Delàs, i el Co-CEO de Catalonia H&R, Guillermo Vallet. L’acte es farà a la seu de Foment del Treball (Vila Laietana, 32 de Barcelona).

La benvinguda de la sessió anirà a càrrec del president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre. L’acte serà presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, i el debat serà conduït per la periodista Glòria Marín. La cloenda de l’acte la farà el vicepresident de Foment del Treball i president de la Unió de Federacions Esportives de Catalunya, Gerard Esteva.

Durant el diàleg es pretén aprofundir en el paper clau que té “la Barcelona Social” a la ciutat i la seva àrea metropolitana, donat que atén més de dos milions de persones l’any i mobilitza més de mig milió de voluntaris, fet que representa entre l’1% i el 2,3% de l’ocupació total.

En aquest context, destaca la Fundació Roure, situada al districte de Ciutat Vella de Barcelona, que combina atenció social, formació laboral i economia circular mitjançant la gestió de comerços solidaris, tallers d’inserció i programes d’acompanyament a persones grans o en situació vulnerable; l’Obra Social de la Fundació ”la Caixa”, que desenvolupa una funció clau a tot Catalunya a través d’accions socials orientades a millorar la qualitat de vida de les persones, especialment dels col·lectius més vulnerables; i també la Fundació GetUp, iniciativa social impulsada personalment per Guillermo Vallet, amb l’objectiu de facilitar la inserció laboral de persones vulnerables mitjançant un acompanyament integral.

El debat es podrà seguir en streaming per la pàgina web de RethinkBCN.

ALTRES ARTICLES

JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA LA BARCELONA METROPOLITANA EN EL FEDERALISME DEL SEGLE XXI L’ENCAIX ENTRE CIUTATS METROPOLITANES RAFAEL PRADAS: CENTRES I PERIFÈRIES METROPOLITANES

JAUME COLLBONI: “EL MODEL DE CIUTAT QUE IMPULSEM ÉS EL DEL DRET A QUEDAR-SE A BARCELONA”

RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES), ha impulsat un nou diàleg amb l’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jaume Collboni, durant el qual ha reivindicat el model de ciutat que impulsa el seu govern i que és “el del dret a quedar-se a Barcelona”.

Durant l’acte, celebrat el 8 d’abril a la seu de Foment, Jaume Collboni ha dit que “la ciutat és la gent, i la gent ha de ser el centre de l’actuació de l’Ajuntament. El gran repte és garantir que la ciutat sigui un lloc habitable, un lloc on viure, i el final del camí és garantir que un ciutadà vulgui quedar-se, i per això “cal resoldre problemàtiques com la de l’habitatge i el turisme”. Per a l’alcalde aquest model és però, “compatible amb tornar a tenir projectes de transformació i per afrontar reptes de futur”.

“Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat la solidesa de Barcelona en  un context internacional ple d’incerteses i dificultats. “Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”, ha destacat, al recordar les grans transformacions en marxa com són la construcció de la futura estació de la Sagrera o bé l’ampliació de la Fira Montjuïc i el Hall Zero. Tot plegat situa l’horitzó del 2035 com un futur pròsper i de progrés “compatible amb l’escala humana i el dret a quedar-se a la ciutat”, ha subratllat Collboni.

“Els grans esdeveniments serveixen per projectar la ciutat al món, però també per diversificar la nostra economia i crear noves oportunitats per a la població de Barcelona”, ha afegit Collboni, citant el Mobile World Congress i el 22@ com a exemples d’aquesta “simbiosi virtuosa”. “No és la quantitat, és tot el llegat que deixa un esdeveniment internacional. Aquest és el fet diferencial de Barcelona”, ha reblat l’alcalde, citant els exemples de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura o bé la sortida del Tour de França.

En aquest sentit, l’alcalde ha assenyalat que el 2025 ha estat un dels millors a nivell d’atracció d’inversions internacionals, però la tendència continua aquest 2026, amb un increment del 20% en el mateix període de l’any anterior. I tot plegat mantenint la ciutat com “la capital de l’Estat que més inverteix en serveis socials”, ha defensat Collboni.

Sobre la Barcelona social, Collboni ha dit que “la meva primera preocupació és reduir desigualtats i fer possible que les famílies arribin a final de mes, per això tot el progrés econòmic que facilitem l’hem de posar també al servei de l’evolució de la ciutat”. “Ara mateix som la ciutat d’Espanya que més inverteix en despesa social i ho fem en col·laboració amb moltes entitats, també privades, que ajuden a fer una ciutat millor des del punt de vista de la igualtat. Això és tan o més important que els grans projectes de projecció de la ciutat”, ha dit.

Sobre la mobilitat, Collboni ha dit que el problema està en la “mobilitat metropolitana, no en la urbana, i en els 400.000 vehicles que entren cada dia a la ciutat”. “Hem d’aconseguir que aquest transport privat canviï per transport públic”. “Les tuneladores del Metro no s’haurien d’aturar mai”, ha dit a tall d’exemple, i ha afegit que “el Metro hauria d’arribar a Mataró i a Castelldefels”. “Aquesta és la forma de fer metròpolis de veritat”, ha remarcat l’alcalde.

Sobre la  idea de la Barcelona metropolitana, Jaume Collboni creu que “els grans reptes que té Barcelona i totes les grans ciutats es poden resoldre fent una zona metropolitana de veritat”, i ha recordat que “ja estem treballant el nou pla metropolità del segle XXI”.

Per la serva part, el president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha explicat durant la benvinguda de la sessió que “és molt important que l’alcalde torni a compartir el seu projecte de ciutat com ha fet en altres ocasions” i ha afegit que “conèixer el present i futur de Barcelona ens ajuda a entendre com actuen els entorns públics i els privats, i com funcionen en benefici de la ciutat”. Sánchez Llibre ha estat crític amb “la situació de l’habitatge a Barcelona quan no s’ha pogut arribar a un acord polític per l’eliminació de la reserva del 30% d’habitatge protegit, així com a la rehabilitació”. A més, ha lamentat que no s’hagi arribat a acords en matèria fiscal, com en el cas de la taxa turística.

El diàleg ha estat presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, qui ha recordat l’objectiu de RethinkBCN. “Avui la ciutat es troba davant canvis que ha d’afrontar. Parlar de Barcelona és parlar de ciutat que es redefineix constantment. Avui els reptes no són només de grans esdeveniments o de projecció, sinó també de la capacitat de construir metròpoli cohesionada, sostenible i integrada en entorn metropolità”, ha dit.

Per la seva part, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha intervingut durant la cloenda de l’acte  i ha dit que “cal entendre la ciutat com una xarxa interconnectada de realitats. Una Barcelona que es transforma a través de les grans infraestructures, d’una nova mobilitat, d’una reconfiguració dels seus accessos i connexions. Una ciutat que només es pot entendre plenament si s’inscriu dins d’una veritable regió metropolitana”.

L’acte ha comptat amb l’assistència de nombrosos representants del món polític i social de la ciutat.

RethinkBCN, òrgan de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball (SBEES), ha impulsat un nou diàleg amb l’alcalde de Barcelona i president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), Jaume Collboni, durant el qual ha reivindicat el model de ciutat que impulsa el seu govern i que és “el del dret a quedar-se a Barcelona”.

Durant l’acte, celebrat el 8 d’abril a la seu de Foment, Jaume Collboni ha dit que “la ciutat és la gent, i la gent ha de ser el centre de l’actuació de l’Ajuntament. El gran repte és garantir que la ciutat sigui un lloc habitable, un lloc on viure, i el final del camí és garantir que un ciutadà vulgui quedar-se, i per això “cal resoldre problemàtiques com la de l’habitatge i el turisme”. Per a l’alcalde aquest model és però, “compatible amb tornar a tenir projectes de transformació i per afrontar reptes de futur”.

“Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”

L’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, ha destacat la solidesa de Barcelona en  un context internacional ple d’incerteses i dificultats. “Barcelona és un valor segur i amb projecte de futur”, ha destacat, al recordar les grans transformacions en marxa com són la construcció de la futura estació de la Sagrera o bé l’ampliació de la Fira Montjuïc i el Hall Zero. Tot plegat situa l’horitzó del 2035 com un futur pròsper i de progrés “compatible amb l’escala humana i el dret a quedar-se a la ciutat”, ha subratllat Collboni.

“Els grans esdeveniments serveixen per projectar la ciutat al món, però també per diversificar la nostra economia i crear noves oportunitats per a la població de Barcelona”, ha afegit Collboni, citant el Mobile World Congress i el 22@ com a exemples d’aquesta “simbiosi virtuosa”. “No és la quantitat, és tot el llegat que deixa un esdeveniment internacional. Aquest és el fet diferencial de Barcelona”, ha reblat l’alcalde, citant els exemples de la Capitalitat Mundial de l’Arquitectura o bé la sortida del Tour de França.

En aquest sentit, l’alcalde ha assenyalat que el 2025 ha estat un dels millors a nivell d’atracció d’inversions internacionals, però la tendència continua aquest 2026, amb un increment del 20% en el mateix període de l’any anterior. I tot plegat mantenint la ciutat com “la capital de l’Estat que més inverteix en serveis socials”, ha defensat Collboni.

Sobre la Barcelona social, Collboni ha dit que “la meva primera preocupació és reduir desigualtats i fer possible que les famílies arribin a final de mes, per això tot el progrés econòmic que facilitem l’hem de posar també al servei de l’evolució de la ciutat”. “Ara mateix som la ciutat d’Espanya que més inverteix en despesa social i ho fem en col·laboració amb moltes entitats, també privades, que ajuden a fer una ciutat millor des del punt de vista de la igualtat. Això és tan o més important que els grans projectes de projecció de la ciutat”, ha dit.

Sobre la mobilitat, Collboni ha dit que el problema està en la “mobilitat metropolitana, no en la urbana, i en els 400.000 vehicles que entren cada dia a la ciutat”. “Hem d’aconseguir que aquest transport privat canviï per transport públic”. “Les tuneladores del Metro no s’haurien d’aturar mai”, ha dit a tall d’exemple, i ha afegit que “el Metro hauria d’arribar a Mataró i a Castelldefels”. “Aquesta és la forma de fer metròpolis de veritat”, ha remarcat l’alcalde.

Sobre la  idea de la Barcelona metropolitana, Jaume Collboni creu que “els grans reptes que té Barcelona i totes les grans ciutats es poden resoldre fent una zona metropolitana de veritat”, i ha recordat que “ja estem treballant el nou pla metropolità del segle XXI”.

Per la serva part, el president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, Josep Sánchez Llibre, ha explicat durant la benvinguda de la sessió que “és molt important que l’alcalde torni a compartir el seu projecte de ciutat com ha fet en altres ocasions” i ha afegit que “conèixer el present i futur de Barcelona ens ajuda a entendre com actuen els entorns públics i els privats, i com funcionen en benefici de la ciutat”. Sánchez Llibre ha estat crític amb “la situació de l’habitatge a Barcelona quan no s’ha pogut arribar a un acord polític per l’eliminació de la reserva del 30% d’habitatge protegit, així com a la rehabilitació”. A més, ha lamentat que no s’hagi arribat a acords en matèria fiscal, com en el cas de la taxa turística.

El diàleg ha estat presentat pel conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia, Felipe Campos, qui ha recordat l’objectiu de RethinkBCN. “Avui la ciutat es troba davant canvis que ha d’afrontar. Parlar de Barcelona és parlar de ciutat que es redefineix constantment. Avui els reptes no són només de grans esdeveniments o de projecció, sinó també de la capacitat de construir metròpoli cohesionada, sostenible i integrada en entorn metropolità”, ha dit.

Per la seva part, la vicepresidenta de Foment del Treball, Mar Alarcón, ha intervingut durant la cloenda de l’acte  i ha dit que “cal entendre la ciutat com una xarxa interconnectada de realitats. Una Barcelona que es transforma a través de les grans infraestructures, d’una nova mobilitat, d’una reconfiguració dels seus accessos i connexions. Una ciutat que només es pot entendre plenament si s’inscriu dins d’una veritable regió metropolitana”.

L’acte ha comptat amb l’assistència de nombrosos representants del món polític i social de la ciutat.

ALTRES ARTICLES

JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA LA BARCELONA METROPOLITANA EN EL FEDERALISME DEL SEGLE XXI L’ENCAIX ENTRE CIUTATS METROPOLITANES RAFAEL PRADAS: CENTRES I PERIFÈRIES METROPOLITANES

DIÀLEG AMB L’ALCALDE JAUME COLLBONI

Els presentem el proper diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Etudis Econòmics i Socials de Foment de Treball el proper 8 d’abril a la seu de l’entitat i que serà tot un esdeveniment, ja que entrevistarem l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La benvinguda de l’acte anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia. Conduirà la sessió la periodista Glòria Marin, mentre que la cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.

En un moment decisiu de la història de la ciutat, en què s’estan definint i executant un gran nombre d’iniciatives, farem un seguit de preguntes a l’alcalde com ara pel model de ciutat, el concepte del “dret a quedar-se”, o sobre els principals reptes i amenaces que té avui la ciutat. Arran d’un seguit d’iniciatives que estan en marxa —el Mundiacult, la Copa Amèrica de Vela, el Congrés Internacional d’Arquitectura, la finalització de les obres de la Sagrada Família, la reforma de Montjuïc amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, la sortida del Tour de França 2026 des de Barcelona, la Ryder Cup o el nou Camp Nou, entre d’altres— volem identificar quin és el model de Barcelona que Collboni i té en ment. Tot plegat, en un moment crític pel que fa a reptes com l’habitatge, les conseqüències del canvi climàtic, la crisi ferroviària, el turisme, el desenvolupament de l’àrea metropolitana, els canvis demogràfics o les desigualtats socials obliguen a compatibilitzar el dret a la ciutat amb una ciutat possible i prioritària per als seus ciutadans.

El diàleg serà presencial i s’oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.

Els presentem el proper diàleg organitzat per la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball el proper 8 d’abril a la seu de l’entitat i que serà tot un esdeveniment, ja que entrevistarem l’alcalde de Barcelona, l’Excm. Jaume Collboni, president de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. La benvinguda de l’acte anirà a càrrec del Sr. Josep Sánchez Llibre, president de la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials de Foment del Treball, i el diàleg serà presentat pel Sr. Felipe Campos, conseller delegat d’Aigües de Barcelona i director d’Acció Social de Veolia. Conduirà la sessió la periodista Glòria Marin, mentre que la cloenda anirà a càrrec de la Sra. Mar Alarcón, vicepresidenta de Foment del Treball.

En un moment decisiu de la història de la ciutat, en què s’estan definint i executant un gran nombre d’iniciatives, farem un seguit de preguntes a l’alcalde al voltant del model de ciutat, del concepte del “dret a quedar-se”, o sobre els principals reptes i amenaces que té avui la ciutat. Arran d’un seguit d’iniciatives que estan en marxa —el Mundiacult, la Copa Amèrica de Vela, el Congrés Internacional d’Arquitectura, la finalització de les obres de la Sagrada Família, la reforma de Montjuïc amb motiu del centenari de l’Exposició Internacional de 1929, la sortida del Tour de França 2026 des de Barcelona, la Ryder Cup o el nou Camp Nou, entre d’altres— volem identificar quin és el model de Barcelona que Collboni i té en ment. Tot plegat, en un moment crític pel que fa a reptes com l’habitatge, les conseqüències del canvi climàtic, la crisi ferroviària, el turisme, el desenvolupament de l’àrea metropolitana, els canvis demogràfics o les desigualtats socials obliguen a compatibilitzar el dret a la ciutat amb una ciutat possible i prioritària per als seus ciutadans.

El diàleg serà presencial i s’oferirà en directe per via streaming a través del web del RethinkBCN.

ALTRES ARTICLES

LA GRAN BARCELONA: UNA METRÒPOLI DIGITAL I INNOVADORA JOAN RIDAO: L’ESTRÉS TERRITORIAL I INSTITUCIONAL DE CATALUNYA I EL FET REGIONAL METROPOLITÀ DE BARCELONA XAVIER CASINOS: REIVINDICACIÓ DE L’URBANISME PLANIFICAT EUGÈNIA CARRERES: PENSANT LA MARCA BARCELONA EN GRAN

ENRIQUE TOMÁS: “BADALONA HA CANVIAT DE DALT A BAIX, HI HA ORGULL DE PERTINENÇA”

ALTRES ARTICLES

SALVADOR RUEDA: A LA RECERCA D’UN NOU MODEL URBÀ, EL MODEL DE LES SUPERILLES S’ESCRIU EN PLURAL JORDI WILLIAM CARNES: TURISME, NOUS TERRITORIS, MÉS GESTIÓ FER CIUTAT: UN FOCUS DE REFLEXIÓ JOAN PUIGCERCÓS: DEBATRE BARCELONA

HELENA TORRAS: “SENSE SECTOR PRIVAT NO HI HA CIUTAT QUE DESTAQUI”

ALTRES ARTICLES

LA GEOPOLÍTICA EN LA INTEL·LIGÈNCIA ARTIFICIAL LA CIUTAT INTEL·LIGENT, PERSPECTIVES I ANÀLISIS CIUTATS INTEL·LIGENTS, SOSTENIBLES I SOCIALMENT RESPONSABLES: LA RESPOSTA AL DESAFIAMENT DEMOGRÀFIC L’IMPACTE DE LA IA I DE LA LEGALITZACIÓ DE LA MARIHUANA A EUROPA: TEMES A DEBAT

BARCELONA I CATALUNYA: INTERDEPENDÈNCIA O ESTANCAMENT

Publiquem aquest article de l’historiador i polític Ferran Mascarell, ex Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en motiu de la sortida del seu llibre Barcelona: Una immersió ràpida (Editorial Tibidabo), una visió personal sobre els reptes de la capital catalana i el seu encaix en el marc de la regió metropolitana i del país.

Per Ferran Mascarell

Em permeto assenyalar-los una de les tesis que argumento en el llibre que acabo de publicar, Barcelona, una immersió ràpida. És un assaig interpretatiu de la ciutat. En els darrers capítols, parlo del present i del futur i em permeto indicar que, per fer-los solvents, hauríem de posar més interès a resoldre errors conceptuals que ens estan debilitant estructuralment com a ciutat i com a país.
Més enllà d’insistir que el principal problema que té avui són les polítiques públiques que practica l’Estat a Catalunya, poso l’accent en un segon problema que podríem considerar estrictament intern —vull dir que no depèn de Madrid— i que afecta una de les parets mestres que sostenen el país. Em refereixo al vincle entre Barcelona i la seva regió metropolitana, i al vincle de la regió amb el conjunt del país.

Penso que, malauradament, massa gent continua encallada en la dialèctica heretada dels anys vuitanta —capital contra rerepaís, món convergent contra món socialista, Barcelona contra Catalunya i viceversa. Penso que, a hores d’ara, això és mantenir-se en una confrontació més ideològica i artificial que no pas de política transformadora. Una confrontació esgotada i perjudicial.
Perjudicial perquè no és la millor manera d’aprofitar tots els actius econòmics, socials i culturals del país i la seva potencialitat de futur. Perjudicial perquè ens ancora en una idea de país que s’està transformant a ulls vista. Perjudicial perquè posa en relleu que el país no s’està repensant amb el ritme i la profunditat que requereixen els canvis globals. Molt perjudicial perquè molts altres problemes estructurals, com per exemple l’habitatge i la mobilitat, hi estan profundament interrelacionats.
Resoldre-ho depèn, essencialment, de nosaltres. D’acords i polítiques que haurien de desplegar-se trencant tabús i interessos partidistes.
La Catalunya dels vuit milions —i aviat dels deu— ja és un país metropolità. De fet, és un país-regió-món, un sistema interconnectat que funciona en xarxa física i virtual. Això exigeix una capital que pensi la seva interacció amb el conjunt del país, com ha de pensar la seva relació amb la regió metropolitana que l’envolta. I viceversa: exigeix que el conjunt del país pensi Barcelona com la seva capital còmplice, no com un agent aliè.
Alguns urbanistes assenyalen que Catalunya té una escala regional adequada per adaptar-se a un món cada cop més urbà i global, on el local i el global estan profundament empeltats. Catalunya ja és un sistema interconnectat en xarxa, compost per diversos nodes metropolitans distribuïts pel conjunt del territori, més o menys especialitzats, però inserits en un país que ja és global.
Aquesta escala és una oportunitat, però és clar: cal treballar-la i governar-la.
Cal que Barcelona s’entengui a si mateixa com alguna cosa més que una capital simbòlica o el centre d’una conurbació metropolitana; cal que sàpiga refer el seu paper com a capital estratègica del país-metròpoli que ja és Catalunya.
Catalunya ja és una sola urbanitat interconnectada, però amb angles obscurs de projecte i de gestió, formada per diverses centralitats metropolitanes. Barcelona n’és el node principal, però no l’únic. Girona-Figueres-Banyoles, Lleida-Pirineu, Tarragona-Reus o Tortosa-Ebre afronten reptes de governança territorial. Requereixen instruments adaptats al segle XXI.
Barcelona és el node principal. I la conurbació que l’envolta és clau per a tot Catalunya en termes econòmics i de cohesió social. Però el conjunt del país és essencial per a Barcelona. Tot el país té pendent reconèixer les noves centralitats urbanes i la renovació dels mecanismes de governança.
Si no assumim aquesta realitat, el país s’estancarà i Barcelona s’estrangularà. No per manca de talent, sinó per manca de visió.
L’AP-7 és avui el símbol més visible d’aquesta miopia. No és només una autopista saturada: és una infraestructura estratègica que connecta Barcelona amb Espanya i amb Europa i que està estrangulant la productivitat del conjunt de Catalunya. Recordo la resposta de l’alcaldessa de Barcelona quan, en un plenari, li vaig preguntar què pensava sobre la situació de l’autopista: «No és responsabilitat nostra», va dir. Sembla que l’única resposta és enyorar peatges.
Perquè l’AP-7, el port, l’aeroport, l’alta velocitat, Rodalies i el 6G configuren capitalitat i país, i incideixen en solucions reals per a l’habitatge, el turisme i la indústria. Tot està relligat. Tot són qüestions de país. Mentre nosaltres mantenim una mirada de reüll entre capital i país, Europa consolida un nou mapa de regions metropolitanes que competeixen en innovació, atractiu i qualitat de vida.
Si Barcelona hi vol ser, necessita Catalunya. I si Catalunya hi vol ser, necessita Barcelona. És així de simple.
Aquesta interdependència és estructural; negar-la és retòrica.
Els rànquings internacionals situen sovint Barcelona i Catalunya entre les millors ciutats-països del món per viure-hi i treballar-hi. Consolidar-ho exigeix repensar els vincles interns, reforçar la solidaritat territorial i establir una interactivitat real entre la capital, les altres ciutats i l’ideal de país.
I aconseguir-ho és responsabilitat de les administracions i també de la societat civil.
En el fons, tot es redueix a una qüestió de renovar la visió. Barcelona i Catalunya són parts inseparables d’un mateix projecte.
Ho ha expressat molt adequadament l’urbanista Josep Anton Acebillo: Barcelona ha de ser el servidor central de Catalunya. I ho ha afinat la filòsofa Marina Garcés: Barcelona ha d’estar a l’altura de la seva història, inseparable de la història col·lectiva d’un país que s’ha pensat des de la llibertat i la voluntat de ser.
La qüestió és clara: la interdependència existeix; la pregunta és si estem disposats a aprofitar-la i, per tant, a governar-la de manera intel·ligent.

Publiquem aquest article de l’historiador i polític Ferran Mascarell, ex Conseller de Cultura de la Generalitat de Catalunya, en motiu de la sortida del seu llibre Barcelona: Una immersió ràpida (Editorial Tibidabo), una visió personal sobre els reptes de la capital catalana i el seu encaix en el marc de la regió metropolitana i del país.

Per Ferran Mascarell

Em permeto assenyalar-los una de les tesis que argumento en el llibre que acabo de publicar, Barcelona, una immersió ràpida. És un assaig interpretatiu de la ciutat. En els darrers capítols, parlo del present i del futur i em permeto indicar que, per fer-los solvents, hauríem de posar més interès a resoldre errors conceptuals que ens estan debilitant estructuralment com a ciutat i com a país.
Més enllà d’insistir que el principal problema que té avui són les polítiques públiques que practica l’Estat a Catalunya, poso l’accent en un segon problema que podríem considerar estrictament intern —vull dir que no depèn de Madrid— i que afecta una de les parets mestres que sostenen el país. Em refereixo al vincle entre Barcelona i la seva regió metropolitana, i al vincle de la regió amb el conjunt del país.
Penso que, malauradament, massa gent continua encallada en la dialèctica heretada dels anys vuitanta —capital contra rerepaís, món convergent contra món socialista, Barcelona contra Catalunya i viceversa. Penso que, a hores d’ara, això és mantenir-se en una confrontació més ideològica i artificial que no pas de política transformadora. Una confrontació esgotada i perjudicial.

Perjudicial perquè no és la millor manera d’aprofitar tots els actius econòmics, socials i culturals del país i la seva potencialitat de futur. Perjudicial perquè ens ancora en una idea de país que s’està transformant a ulls vista. Perjudicial perquè posa en relleu que el país no s’està repensant amb el ritme i la profunditat que requereixen els canvis globals. Molt perjudicial perquè molts altres problemes estructurals, com per exemple l’habitatge i la mobilitat, hi estan profundament interrelacionats.
Resoldre-ho depèn, essencialment, de nosaltres. D’acords i polítiques que haurien de desplegar-se trencant tabús i interessos partidistes.
La Catalunya dels vuit milions —i aviat dels deu— ja és un país metropolità. De fet, és un país-regió-món, un sistema interconnectat que funciona en xarxa física i virtual. Això exigeix una capital que pensi la seva interacció amb el conjunt del país, com ha de pensar la seva relació amb la regió metropolitana que l’envolta. I viceversa: exigeix que el conjunt del país pensi Barcelona com la seva capital còmplice, no com un agent aliè.
Alguns urbanistes assenyalen que Catalunya té una escala regional adequada per adaptar-se a un món cada cop més urbà i global, on el local i el global estan profundament empeltats. Catalunya ja és un sistema interconnectat en xarxa, compost per diversos nodes metropolitans distribuïts pel conjunt del territori, més o menys especialitzats, però inserits en un país que ja és global.

Aquesta escala és una oportunitat, però és clar: cal treballar-la i governar-la.
Cal que Barcelona s’entengui a si mateixa com alguna cosa més que una capital simbòlica o el centre d’una conurbació metropolitana; cal que sàpiga refer el seu paper com a capital estratègica del país-metròpoli que ja és Catalunya.
Catalunya ja és una sola urbanitat interconnectada, però amb angles obscurs de projecte i de gestió, formada per diverses centralitats metropolitanes. Barcelona n’és el node principal, però no l’únic. Girona-Figueres-Banyoles, Lleida-Pirineu, Tarragona-Reus o Tortosa-Ebre afronten reptes de governança territorial. Requereixen instruments adaptats al segle XXI.
Barcelona és el node principal. I la conurbació que l’envolta és clau per a tot Catalunya en termes econòmics i de cohesió social. Però el conjunt del país és essencial per a Barcelona. Tot el país té pendent reconèixer les noves centralitats urbanes i la renovació dels mecanismes de governança.
Si no assumim aquesta realitat, el país s’estancarà i Barcelona s’estrangularà. No per manca de talent, sinó per manca de visió.
L’AP-7 és avui el símbol més visible d’aquesta miopia. No és només una autopista saturada: és una infraestructura estratègica que connecta Barcelona amb Espanya i amb Europa i que està estrangulant la productivitat del conjunt de Catalunya. Recordo la resposta de l’alcaldessa de Barcelona quan, en un plenari, li vaig preguntar què pensava sobre la situació de l’autopista: «No és responsabilitat nostra», va dir. Sembla que l’única resposta és enyorar peatges.
Perquè l’AP-7, el port, l’aeroport, l’alta velocitat, Rodalies i el 6G configuren capitalitat i país, i incideixen en solucions reals per a l’habitatge, el turisme i la indústria. Tot està relligat. Tot són qüestions de país. Mentre nosaltres mantenim una mirada de reüll entre capital i país, Europa consolida un nou mapa de regions metropolitanes que competeixen en innovació, atractiu i qualitat de vida.
Si Barcelona hi vol ser, necessita Catalunya. I si Catalunya hi vol ser, necessita Barcelona. És així de simple.
Aquesta interdependència és estructural; negar-la és retòrica.
Els rànquings internacionals situen sovint Barcelona i Catalunya entre les millors ciutats-països del món per viure-hi i treballar-hi. Consolidar-ho exigeix repensar els vincles interns, reforçar la solidaritat territorial i establir una interactivitat real entre la capital, les altres ciutats i l’ideal de país.
I aconseguir-ho és responsabilitat de les administracions i també de la societat civil.
En el fons, tot es redueix a una qüestió de renovar la visió. Barcelona i Catalunya són parts inseparables d’un mateix projecte.
Ho ha expressat molt adequadament l’urbanista Josep Anton Acebillo: Barcelona ha de ser el servidor central de Catalunya. I ho ha afinat la filòsofa Marina Garcés: Barcelona ha d’estar a l’altura de la seva història, inseparable de la història col·lectiva d’un país que s’ha pensat des de la llibertat i la voluntat de ser.
La qüestió és clara: la interdependència existeix; la pregunta és si estem disposats a aprofitar-la i, per tant, a governar-la de manera intel·ligent.

ALTRES ARTICLES

RETHINKBCN US DESITJA BONES VACANCES I REPRENDRÀ LA PROGRAMACIÓ AL SETEMBRE SÈRIE RETHINK SOBRE EDUCACIÓ I CULTURA METRÒPOLIS I RODALIES: RAÏLS DEL SEGLE XX PER A UNA MOBILITAT DEL XXI L’HOSPITALET, GRANOLLERS I SANT ADRIÀ AMB LA CULTURA